Diuen les lleis naturals que quan un vesper sent amenaçada la seva estabilitat, es posa en marxa un mecanisme anomenat “febre de l’eixam”. Talment com una febre, l’esperit del rusc s’irascita. Alguna cosa remou el trànsit habitual de les abelles. Comença a augmentar-li la temperatura de la sang a cada membre del vesper. Batega amb més intensitat. No sap què té però un beep col.lectiu que tampoc sap d’on ve, fa estar alerta a tots els òrgans. A cada cel·la pentagonal corren rumors sobre la reina. Sobre el nombre de reines. Ja ho va veure fa setmanes una obrera casualment ofegada al llot de mel.Febre. Descrita així, això que els experts apícoles en diuen “fiebre de enjambrazón” s’assemba força a un trama conspirativa. Què duu al rusc sencer a adoptar aquest comportament? “No queden clars els estímuls” diuen uns. “Els estímuls poden ser múltiples”. El cas és que es produeix un “Ep!” com quan tenim febre. Estat d’alerta senyal de que un agent patògen corre pel nostre organisme. Febre! La febre és un estat dexcepció, frenètic. .La temperatura puja efectivament i la cera que separa els compartiments podria començar a fondre’s. Rumors. La veritat efectual és que hi ha hagut un desequilibri entre el nombre d’abelles nodrisses i les obreres. S’ha trencat el contingut equilibri i la justícia del determinisme proposa una bona aspirina.New York. La jungla dels gratacels. Més d’un s’ha imaginat la gran metròpoli com un vesper coordinadíssim i sofisticat. Carrers numerats, avingudes interminables i vida, fins i tot sota l’asfalt. És de nit i som lluny de Wall Street. Ara veiem una tapa de claveguera i a prop un reixat de desaigüe, d’aquells adossats al gruix de la vorera. Surt una fumèrria estranya, untosa de cultiu de vapor de fàrmac potser, de llar de subsòl envolvent. Estem al Bronx. Un turisme luxós blanc d’homes blancs s’ha despistat i s’encalla en un carreró d’aquests. A en Sherman McCoy i la seva amant els hi semblen les portes de l’infern. Estan espantats. Baixa el rei de la jungla de Manhattan. L’amo de l’univers ve de l’èxit, del prestigi, de fer família. Ve de fer-ho tot. Coneixent-se les normes del winner sembla que no hi hagi lleis per ell. Però aquell no és el seu territori. En Sherman McCoy és el fill d’un self-made-man. Però fet d’una altra manera. Les seves sabates Moschino claquetegen nervioses perquè no encaixen amb l’asfalt humit i els graffitis. Un borough perillós el Bronx. Febre. Per tenir por, l’oloren altres depredadors. El rastregen, se li acosten. Hi té quatre paraules com d’un domador brandant cadira a les feres. Metres amunt, peu a l’accelerador, la rossa s’afanya a recollir-lo i fugen. Fugen justament per sobre d’un d’ells, amb el cotxe, les Moschino, i l’adrenalina d’snob que fa pudor de Chanel. I ja tenim un crim sense càstig.
Diuen les lleis de la natura que quan una comunitat veu amenaçada la seva estabilitat, es genera una reacció adaptativa anomenada alerta social. Hi ha qui ha de vetllar per què es reaccioni d’aquesta manera. Perquè hi hagi la dosi justa de pell morta, calen escàndols, rebombori i restitució. L’encarregat és un poder més gran que els dels 5 emisferis cerebrals de New York. Un poder que aquí es mostra transversal i que abasta tota l’arena de l’opinió pública: la premsa.
Al llarg de les quasi 700 pàgines on Wolfe ens detalla la dissortada desventura de Sherman McCoy, sentim pujar la temperatura. Com un vesper en ebullició. L’ambient es caldeja i la premsa és el termòmetre i el mantenidor d’aquesta reacció adaptativa, d’aquesta mena de febre.
Hi ha rapaços, hi ha alts càrrecs. Hi ha lleons i hi ha fiscals. Però el quart poder queda retratat com un autèntic eixam de mosques burineres : “La premsa. –fa dir Wolfe justament a un literat- Em diverteix molt com es preocupen aquests.”Som massa agressius, massa cruels, massa freds?”. Com si la premsa fos un bèstia rapaç, un tigre. Jo penso que ja els agradaria que els consideréssim sanguinaris. Se senten afalagats per la por que inspiren. S’equivoquen d’animal. De fet, són insectes. Tot seguit que n’agafen l’olor, roden en eixams. (…) . Són insectes.”
