Varda

Agnes Varda: De Millet al reciclatge (1)

Sobre Les glaneurs et la glaneuse, un film d’Agnes Varda.

L’any 1857 Millet va pintar un oli sobre tela anomenat les espigoladores. Veiem un camp segat, rapat al zero. Hi ha tres pageses que graten entre les restes de la collita. Haurà quedat algun gra de blat entre la terra. S’observa una camperola, la de més cap a la dreta, tan fatigada que quasi no pot ajupir-se a collir el següent gra de blat.

A les espigoladores, diuen els entesos, la figura del camperol pren un protagonisme quasi místic. El tema de la pagesia ja havia estat una constant en la pintura de Millet, però mai tant com en les espigoladores, s’havia deixat al descobert d’aquesta manera el paper que li tocava jugar, el d’heroi. El pagès, envoltat de l’aire daurat del blat absent, es presenta com el nou heroi que, malgrat el poc favor que li fa la terra, no deixa de ser una figura idíl·lica i pastoral.

Fixeu-vos en l’atmosfera del quadre, parentesia les figures, les salva, les recupera. Una llum màgica que sembla aturar per sempre l’instant feixuc de les pageses. Aquesta llum eclipsa els millors moments del Hollywood glamourós tot i que, de glamourosa l’escena, no en té res. Les espigoladores és, en definitiva, l’excusa per constel.lar una activitat concreta entre dues èpoques allunyades en el temps, on el temps n’és una peça clau.

A l’època del quadre es començava a cultivar cert gust per allò popular. Des d’aleshores s’ha sembrat, s’ha collit i s’ha fet guaret mil vegades. S’han renovat totes les cèl.lules dels gusts i avui, l’avui d’Agnes Varda, n’espigola les restes: ja no és la voluntat paternalista de mostrar una determinada faceta d’un sector poblacional, el que passa gana, el que espigola de totes les maneres hagudes i per haver. És més el click cerebral que obre aquest sector, reconvertit en un carronyaire legítim i entranyable: recuperar alguna cosa per necessitat, recuperar alguna cosa per jugar, recuperar alguna cosa d’una o altra manera, per salvar-la del pas del temps, aquella composició dramàtica i imparable d’atzar i necessitat.