Reflexions al voltant de l’epíleg de l’obra d’art en l’època de la seva reproductibilitat tècnica

“Perquè la humanitat, enlloc d’entrar en un estadi veritablement humà, desembocà en un nou gènere de barbàrie (…) Allò que els feixistes elogien hipòcritament i allò que els dòcils experts en humanitat acompleixen ingènuament, l’autodestrucció incessant de la Il.lustració, obliga al pensament a prohibir-se fins a l’ultim candor respecte els hàbits i les tendències de l’esperit del temps[1].

Deixa un comentari