Morcheeba en concert (23/05/08)

A la gespa artificial s’hi estava molt bé. Tothom era molt de tot arreu ahir a la nit. Hi havia llums blaus i blancs que et feien semblar estar dins una peixera. Agrada estar dins una peixera. Per això el supòsit que l’existència d’un peix de colors ha de ser desgraciada, no és del tot cert. És lleugera, transparent i tèbia, sense massa estridències tèrmiques. Una vida sense aparent artifici, però efectivament decorativa.

Com el concert d’ahir. Gent d’una mida semblant, movent-se graciosament dins un recinte de parets plastificades. I tot va succeïr sense massa estridències. La vocalista, substituta de l’originària veu femenina del grup, Ross Godfrey, substituta de la no tan originària Daysy Martey, semblava treta d’un anunci de compreses francès. Vestit blanc, plisat i maldestre, botes de pell, veu epidèrmica, plisada i maldestra. Està clar que els germans Godfrey no acaben de trobar la inspiració alhora d’escollir cantant.

Potser va ser perquè el DJ Godfrey s’havia pres alguna til·la de més, que el baix semblava un destil·lat d’Elton John i l’altre, l’home orquestra, ja tenia prou feina a no desconcentrar-se entre tants gestos estranys de la noia-fina-i-segura. Potser va ser per això que ens semblava haver-nos equivocat de lloc i haver pagat per escoltar uns “The Corrs” disfressats de “Morcheeba”. Un pop edulcorat i pretenciós que ratllava el coma diabètic.

Vam trobar a faltar blues i triphop que enamora del seu “Big Calm”. Íntim, vibrant, visual. Vam trobara a faltar l’electricitat melòdica i mesclada. La música electrònica de baix tempo que ens fa transportar com es transporta l’esperit en un viatge (Dels de tren o carretera, vull dir). Vam trobar a faltar l’afortunada semblança amb Massive attack o Portishead. Allò que Aristòtil hagués trobat de comú en tots ells i que els elevaria a categoria d’excel·lents productors d’emocions.

Però bé, era “el espacio Movistar” i no el Palau de la música. Jo també tocaria amb poques ganes si em contractés Telefónica de España.

Klarks Kents a la blogoesfera

“On trobem avui esperits lliures? Mostreu-me avui, per ventura, un esperit lliure!”

(F. NIETZSCHE . La voluntat de poder, text de Textos dels grans filòsofs: edat contemporània, Herder, Barcelona 1990, p.88.)

LKLKLK

visualmente.blogspot.com/ 2006/04/joven-period…

http://www.ciberpunk.info/

lklklklklk

Teories polifòniques i altres aproximacions metòdiques

Un discurs de mètodeAhir, al taller de Reportatge social i polític, Batista ens va donar tres elements metodològics per a elaborar-ne un. Mentre transcorria l’explicació, jo anava pensant: ¿Els compleix el meu reportatge?¿Es podran aplicar els paràmetres d’un reportatge social i polític a “això que estic fent”? Vegem-les: 1)Teoria de la Polifonia de Fons: Fantàstic! intentarem que les veus que tenim al cap acordin amb consonància.Ara bé, com ho fem? Potser a través de: 2)Descripció d’espais: Allà on passa la cosa, l’escenari, els topois. Sembla que això ja ho estem fent, val. Aquí Batista va dir que podíem deixar anar la vena literària. Encara que crec que he optat per fer-la sonar alhora d’ ajustar “les veus en polifonia”. i 3)El temps i la teoria del triple present: mmmm! com m’agrada! ell la va explicar amb una metàfora seva. Deia que, com qui viatja amb tren i mira per la finestreta: -enrera: el paisatge de “perquè està passant el que està passant”(present passat) -Davant: el paisatge “d’allò que passa”. Si entrem en algun túnel, podrem fins i tot, veure la nostra imatge reflectida al vidre (present present) . -Énllà: el paisatge que intuïm en la llunyania. És a dir, quines coses poden arribar a passar (present futur) . Pel que fa a la meva reflexió, crec que seguiré els seus paràmetres. Em va semblar un professional amb criteri, si més no metodològic. I això és el que em fa falta ara per anar més segura amb el meu escrit. Comencem: a) Faig referència al paisatge Present Passat? Sí. Es tracta de l’escenari que he considerat causalment anterior a la percepció actual del tema. La concepció clàssica de l’intel.lectual. Ho he il.lustrat fent un incís al compromís d’Emile Zolà amb l’affaire Dreyfus. b)Faig referència al paisatge del Present Present? Sí. De forma més o menys literària he intentat esbossar el panorama actual, que és el nucli del reportatge LA FIGURA DE L’INTEL.LECTUAL ALS MITJANS. D’aquesta manera, el tema es percep com una evolució del seu passat més immediat (relació causal amb el Present passat) c)Faig referència al paisatge del Present Futur? Estamos trabajando en ello! Fins aviat. Adjunto un link on trobareu més dades sobre zolà. M’agraden les il.lustracions d’època, la manera com els mitjans es feien eco de l’acció Zolà.