vida quotidiana

Encontres a la segona fase 1


Ahir vaig tenir dos contactes amb els representants de la cosa pública. Un al matí, amb sis funcionaris d’ensenyament. Un altre al vespre amb un parell de mossos d’esquadra. Contactes esporàdics, decepcionants des del punt de vista romàntic i un tant estranys. Vaja, tal i com diuen que són els flirts contemporanis.
Primer contacte: senyals de vida emocional.




9 del matí. Truco a ensenyament. Truco perquè aquestes setmanes ja hi he fet massa solc al terra de la fila de la subdelegació territorial. Truco perquè com que quan era allà davant de la taquilla, hora rera hora, llum verd rera llum verd, “esperi el seu torn” rera “esperi el seu torn”, “torni vostè demà” rera “torni vostè demà”, “vagi vostè a la subdelegació-pertinent-que està- a -l’altra banda de Girona pqr què li posin aquest segell” rera “vagi vostè a fer fortocòpies compulsades a la cua de les fotocòpies compulsades del departament de fotocòpies compulsades”… En definitiva, tot un enfilall d’expressions burocràtiques que no seguiré reproduint aquí, d’aquelles que, mal em temo, tots hi estem cristianament resignats. És l’univers paral.lel de l’administració. Un espai que sembla humà, però que és completament desantropotitzat. No hi ha homes i dones, hi ha homes-tampó i dones-això-no-ho-porto-jo. Hi ha homes-truqui-de-12-a-2 i dones que simplement diuen “No”.

-“Seria possible presentar…”
-“No”
-“Doncs aquesta petició la podria entregar avui. A internet he omplert les dades i posa que jo…”
-“No”
-“I no podria saber si sóc a llistes o no? no ho podria mirar al seu ordinador, duc tots els papers, ho vaig presentar dins termini… Miri! comprobants! fotocòpies, títols, miri quins títols més macos…”
-“No”

A les dones que diuen “No”, es veu que no els agraden els meus títols. De fet no és que no els agradin, és que estan programades per què no els agradi res, simplemnt els agrada dir “No”. Però a la dimensió paral.lela de la subdelegació territorial es produeixen plecs galàctics. Hi ha fraccions de segon que es pot entrar dins dels paràmetres auditius dels autòmates guvernamentals. Quan sona el telèfon. Quan sona el telèfon, els funcionaris s’humanitzen per uns dècimes de segon, se’ls hi dibuixa un somriure robòtic als llabis i, atenció, atenen a les peticions telefòniques! La dona que diu “No”, es transforma la dona que diu “Sí” i “d’acord”. L’home del braç de pedra comença a expedir tampons sucats de tinta, la fotocopiadora fa fotocòpies, els tràmits s’agilitzen, les respostes encaixen amb el sentit de les preguntes! Tot succeeix com, quan en una aventura gràfica, un encerta l’item adequat per passar de pantalla.

És a partir d’aquell moment que vaig entendre que jo no havia d’estar allà, que allò era una parafarnàlia virtual del poder per mostrar-se físicament i que, en realitat, les consciències i els petits cors dels funcionaris estaven reclosos dins la centraleta telefònica. Em retiro de l’escenari. Torno a casa i l’endemà, com us estava dient, truco. Truco i ben ràpidament, amb només una hora vaig tenir el gust de parlar amb sis funcionaris igualment inoperants, però encantadors i educadissims. Tots em deien “Sí”. Tots em deien “ben segur que demà estarà enllestit”. I mentre posava l’altaveu del telèfon, tot ballant amb la musiqueta que omplia l’espera entre l’un i l’altre, em vestia, em pentinava, preparava la classe del matí. Vaig tenir temps de fer totes aquestes coses, parlar amb sis encarregats, descobrir que el que portava el departament d’educació secundària li agrada anar a esmorzar sobre les deu, que al de primaria no li agrada agafar els seus encarregs, que el d’atenció ciutadana no en sap massa d’informàtica, que prefereix la poesia i esmorzar poc, però en dos tandes. Finalment, el meu tràmit serà atès demà, “segurament”.

Advertisements
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s