vida quotidiana

Encontres a la segona fase 2


Encontres a la segona fase 2

dijous, 3 / maig / 2007



El segon encontre va ser amb l’autoritat policial. Autobús carregat d’universitaris entradets en anys. Universitàries de primer cicle, d’aquelles que fan psicologia, perquè els hi agrada portar ulleres de pasta. Universitàries expertes, d’aquelles que acumulen carreres de lletres de dia i preparen el sopar al marit banquer de nit. -És que els progres deixen lliurar la minyona als vespres, només faltaria!- Universitaris enamorats de la bombolla acadèmica, estudiants perpetus, digníssimes bèsties doctorals. Després n’hi ha uns altres, més pocs, d’aquells que acaben filosofia i acumulen màster i postgraus per no perdre el costum d’acumular graus en saviesa poc instrumental. Un autobús ben carregat de tot això en direcció al Teatre Nacional, que a Girona també ens agraden monuments i altres mausoleus que no siguin la catedral.

Just passat el primer peatge, divisem de lluny dos punts grocs fluorescents. A mesura que ens hi anem acostant, veiem que tenen braços i que els braços branden unes mans que subjecten uns palmells ben erectes. Que imponents són els palmells drets d’un mosso d’esquadra! Tenen un poder no convencional. Tenen tant de poder, que són capaç, fins i tot, de parar l’embranzida d’un autocar.

Ja havíem begut oli. La nostra inconsciència havia operat eficaçment una altra vegada! Quan com sempre que ens atura una autoritat, repassem el que hem fet malament o allò pel qual podem arribar a ser sancionats. En aquest cas, repassem:

1-L’autocar duu el distintiu de transport escolar: dins l’autocar no en duem masses de nens en edat d’escolarització. No passa res, la multa és pel conductor – pensem-. Que es foti.

2-L’autocar porta uns bonics cinturons de seguretat: ningú els porta col.locats. No passa res, pesem tots, la multa és pel conductor. Que es foti.

Ah benaurats! Com demostrem desconèixer l’abast del braç cruel del carnet per punts! Allò suposava 3 punts menys i noranta euros de multa per cada un! Fantàstic. Aleshores sí que vam fer comunitat universitària. Tots empassant saliva. Tots cordant el cinturó dissimuladament. Tots posant cara de criatura abans d’entrar al dentista.

Però no. Sorprenentment, la missió dels mossos d’aquell matí era la d’aturar autobusos i demanar-los-hi els fulls de reclamacions. No van veure que allò no complia els requisits del transport escolar. Que ni cristu portava el cinturó. Que allà haurien fet caixa! Oh! Retiro tots els improperis proferits contra l’autoritat! Retiro tantes vegades com he dit que són pitjors que els usurers de Dickens! Allà tenien l’oportunitat de fer bossa grossa i no ho van fer. Això demostra sols una sola cosa que els emparenta amb els funcionaris: els agents de l’autoritat tampoc són humans. Operen amb paràmetres diferents que els de la resta d’homes i dones. No en saben res de la cobdícia, de la mala llet, de la usura.

Advertisements
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s