literatura

Al voltant de l’Argent d’Emile Zolà



Epur si muove

La veritat passa a davant de tot. De la correcció, de la tendresa, dels miraments. Del mateix carnatge que la natura, la veritat no té res a veure amb les lleis de la convenció i molt menys amb la convenció escrita per dir-la. Si Balzac es valia sovint de la distància de la ironia, una mena d’escrúpol, Zolà la fa parlar amb transparència. Això sí, amb tota la transparència de la banda més fosca. Aiguafort: no hi ha més déu que el diner, estem sols en la lluita acarnissada per la supervivència. Si el diner parlés, diria amb propietat : “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”.

L’evolució, en el nostre cas, l’èxit de l’evolució social, depèn d’individus forts que mantinguin i facin créixer la llei de l’argent. Zolà presenta el naixement i la dinàmica de la societat capitalista. “I tanmateix, es mou” deia Galileu. Després de que Galileu va haver de desmentir els descobriments que no feien sistema amb la veritat de l’església, va dir xiuxiuejant… la veritat amb el seu “Epur si muove”: la terra no és el centre de l’univers, es mou de la mateixa manera que la resta de planetes. Zolà també fa una espècie de xiuxiueig de veritat, sonat, en estèreo. Un jag a la mateixa confiança de la ciència. L’altre al llenguatge de la literatura. I “on”. Un so envolvent, quasi eixordador: “I tanmateix, es mou!” La societat evoluciona cap a un determinat bé, que és el progrés.

Es descriu que la monstruositat al món del diner és retenir-lo, fer-lo quedar quiet. Si hi haguéssin manaments, això seria pecat capital: la tendència natural del diner és el moviment, acumular-lo, és anar contra natura. Tota la resta està al servei d’aquesta empresa. Si el diner és la dinamo efectiva del progrés, Saccard n’és el seu màxim activador. L’acciona, peti qui peti. Si tenim en compte les premisses del naturalisme, no peca, no és culpable de res. Simplement està fora del joc de la culpa i la pena. No un escanyapobres. No és l’avar, l’avar juga un paper dins el rol moral de l’idealisme: ser tot allò que no ha de ser l’home generós. L’escarni de la virtut pecuniària. Més enllà del bé i del mal, parafrasejant Nietzsche, d’un bé i d’un mal concrets, hi ha Saccard, procurant un bé determinat bo pel progrés material de l’home: el diner. Saccard el gran misantrop, Saccard el gran vitalista , Saccard el vigorós amant de la vida, de la vida del diner.

Que Zolà digui com són les coses, des de la víscera proteica, el fa ser cruel. Que no digui, a més, com haurien de ser, és a dir, que no faci referència a allò tant progre “d’un altre món és possible”, el fa ser immoral. Enlloc valors positius (sedants) com ara el càstig sobre la maldat, la restitució dels béns pels desheretats, el sermó pels especuladors, en fi, càpsules de dignitat per les víctimes dels predadors naturals. Arreu, en canvi, l’home modern: un bèstia sense escrúpols, una peça d’engranatge que per si sola no val res, un devorador de diners i de qualsevol voluntat més dèbil que la seva.

Tanmateix… Zolà desembrossa, fa llum sobre la condició humana, la que xerrica. Diu la veritat des de la imatge esqueixada. Diu aquesta mena de veritat tot i la nàusea que comporten les vies poc o molt ortodoxes del progrés. El toc de tendresa sobre la crueltat, la projecció d’il·lusions i esperances perquè un altre món sigui possible, va a càrrec del lector. Aquest és el joc democràtic de l’intel·lectual. De la mateixa manera que Saccard mou el diner, amb l’èxit de Jantroux, Zolà aconsegueix remoure consciències: qui vol quedar-se dins la barraca dels miralls deformadors? Que fareu res per sortir d’aquí? O potser us quedareu planyent-vos de la veritat que us torna la natura de la vostra imatge? Tot es mou… l’argent, la veritat i les butxaques!

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s