periodisme

Censorship



Diu la bíblia dels wikis: “La censura es el uso del poder, por parte del Estado o de algún grupo influyente, para controlar la libertad de expresión. La censura criminaliza ciertas acciones o la comunicación de las mismas. En un sentido moderno, la censura consiste en cualquier intento de prohibir la información, los puntos de vista o formas de expresión como el arte o el habla vulgar. La censura se lleva a cabo con el fin de mantener el status quo, controlar el desarrollo de una sociedad, o suprimir la disconformidad de un pueblo sometido. Por eso, es muy común la censura en la religión, los clubes y grupos sociales, y los gobiernos. Sin embargo, también existen muchos grupos en defensa de los derechos civiles, que se oponen a la censura.”

La censura pot ser explícita o implícita. Depenent de les paradoxals pulsions exhibicionistes del poder. Perquè el poder, d’una o d’altra forma, sempre es mostra… part de la seva força rau en la seva visibilitat i, pertant, exercint la censura, fins i tot en els paradisos més democràtics del món mundial, està exercint l’ús de la seva pràctica més habitual: la pressió sobre una civilitat que s’entén desde de l’amorfia, el des-control. Perquè si el poder ha de dominar, ho ha de fer sobre alguna cosa i la cosa, cada vegada més, resulta indomable. Tot, en part, gràcies al contrapoder que el prometeu experiodista, ara ciberperiodista, com foc informatiu arreu del món a través de la xarxa.

Fent una petita excursió en el temps, pensem en la piràmide de poder de la que parlava La Boétie. A dalt de tot el tirà disseminant el seu poder en una xarxa de complicitats que subgovernen descendentment fins arribar al peuple bas. La víctima, el gros treballador i subjugat, du el jou d’un poder més gran. Doncs bé, el poble baix, l’extens poble baix ara té ordinadors i fins i tot sap llegir. Ara, per les convulsions històriques i moltes revolucions de justícia, es fa dir classe mitjana o sector civil o bé, qualssevol nom que la moda filopolítica li… hagi dictat. Visca el poble en xarxa!

En definitiva, el poble (si és que es pot parlar avui dia netament de poble, si és que no hi ha tants talps a baix com a dalt, si és que encara hi ha la mena d’estructura clàssica i poderosa, amb això no ens hi posarem…) contesta. I contesta perquè té accés a allò que passa (o això creu) de la mà de la democràcia informativa globalitzant. Els governs compten ara amb un poder opositor que els exerceix de control, allò que abans feia el 4art poder. Tot gràcies a l’avenç de la tecnologia, a la democratització del saber, a la musa de totes les revolucions, el progrés.

Advertisements
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s