periodisme

eh… sin insultar!


2. Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d’expressions o qualificatius injuriosos.

Aquí hi jau una altre secció del que poden ser les informacions. Informacions segons el tipus de fonament. Fonament poc fonamental i fonament fonamentalíssim, el seriós, el que passa per damunt de tot. Informacions fonamentades i informacions sense base suficient, imprecises, que es veu que són evitables.

Sense precisió no es va enlloc, que per això és informació. Si bé no es reconeix el punt d’interpretació per part del periodista alhora de tractar la quadratura dels fets, tampoc es pot deixar fluix que la informació doni lloc a la interpretació. Ha de ser taxatiu, precís, no pot generar dobles sentits ni a ambigüitat, que aquest no era el tracte. En definitiva, El punt fa referència al rigor informatiu.

Si les informacions compleixen les taxes sufients (no necessàries) perquè allò que es dona pugui ser pres com a rigorós, continua el punt que, amb base precisa, hi ha carta lliure per “lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat”. El descrèdit i el dany a la dignitat, se n’extreu, queden justificats pel rigor informatiu. Si allò que provoca el mal, ha estat elaborat amb “base suficient”, queda justificada la destrossa. Són els danys colaterals de la veritat metòdica. Visca el rigor!

I aquells principis rectors dels codis? beneficiència? no maleficiència? Amb la base suficient i les dades precises ja se’n poden anar a pastar fang. Aquest punt em produeix la mateixa sensació que em porten els atacs de sinceritat. La bondat de la sinceritat no sempre fa sistema amb la correcció, la responsabilitat moral. Diem que, amb sinceritat, amb la dada suficient i precisa, transparent, s’atempta bastant sovint contra la dignitat de les persones. D’aquesta manera, amb l’esperit del criteri 2on que tractem, es podria dir un insult, l’insult que no es pot dir si és injúria, acota el punt 2. L’insult que es pot dir, amb rigor, perquè el rigor es deu, EN LA FORMA, a la veritat.

I en veritat, la veritat que és neboda dels periodistes de veritat, cal dir-la i difondre-la únicament “con fundamento”, peti qui peti. Està clar que la veritat no sempre agrada a tothom i que la informació no pot fer bé a tothom, és de justícia. Però està més clar encara que per més rigor en el tractament, el fet no esdevé veritat ni desvestit d’intensionalitat, de bona fe, de mala llet.

Advertisements
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s