periodisme

JUDICIS PARAL·LELS


Un judici i més concretament un procés penal en la fase de judici oral, es regeix pel principi de publicitat. Publicitat del procés i de la sentència. Hi ha d’haver assistents. La quintaessència del principi es dona en la conjuntura amb el dret a comunicar lliurement informació i el dret a ser informat.
Què succeeix? Que aquelles desenes d’assistents que hi podien haver a la sala, es converteixen en milers o milions “d’assistents indirectes”, d’espectadors, de teleespectadors que s’acullen als drets i a l’ampar del mitjà que ha fet possible aquesta mutació: la televisió (sobretot).
El judici és un fet noticiable que el mitjà té dret a cobrir. I si el procés era públic, el mitjà el publicita a una audiència major. Tot, amb llibertat d’expressió, que suposa la lliure circulació d’idees, pensaments, opinions. El judici és un fet noticiat que ha arribat a les mans de l’opinió pública. El cas és que l’opinió pública delibera com un fa un jurat i opina, fa correr els pensaments i les idees no només sobre el procés sinó també sobre la sentència.
S’està duent a terme un judici paral·lel en base de l’exercici de dos drets fonamentals que recull la CE. Un judici paral·lel amb el principi de publicitat amplificat, ratllant a la publicitat espectacle afecta directament a la valoració paral.lela de procés. Tot es redimensiona. A publicitat magnificada, major reprobació social pel delicte, major càstig, càstig públic, com en temps del desmembrat Pierre Damien.
Adéu a la pressumpció d’innocència, benvinguda sigui la nova fase del procés: la precondemna. Més endavant, quan la condemna social s’ha fet efectiva, hom pot comparar-la amb la condemna penal. Però ens quedem curts: la condemna social que comporta un judici paral·lel és molt més greu i sentenciosa, molt més forta, una nova espècie amb l’esperança de vida dilatadissima. Que pot perviure, fins i tot, davant el cataclisme que seria l’absolució penal. Engegat el judici paral·lel, tremola jusícia ordinària!
A més, a diferència del que es du a terme des de l’òrgan jurisdiccional, és un veritable judici contradictori, perquè la opinió pot versar tant fàcilment a favor com en contra de la culpabilitat de l’acusat. Contradictori i arbitrari (o si més no sotmès a les lleis de la tirania de l’opinió pública). Que l’anàlisi paral·lel es realitza a banda de qualsevol tècnica i garantia jurídica.
I l’anxaneta: la possible influència sobre l’òrgan jurisdiccional. És impermeable la justicia al rebombori social que s’ha generat amb el judici paral·lel? O és que el jutges, fiscals i altres habitants de la magistratura no miren la televisió o no llegeixen diaris?
La seva professionalitat no es basa en la imperturbabilitat, sinó que, magrat la necessària porositat que comporta, també pel magistrat, ésser membre de l’opinió pública, se la mesura per l’imparcialitat.
Això pel que fa als professionals de la justícia. No passarà el mateix amb jurats formats en persones llegues amb dret. Se’ls exigeix que facin de jutges, però no en són de jutges i moltes vegades estan influenciats per les noticies o opinions que reben dels mitjans. El pobre jurat rep un bombardeig de percepcions, de dins i de fora de la sala, però sense la preparació professional d’un jutge, d’un advocat, d’un fiscal. Ja sabrà delimitar-les a favor de l’exercici de justícia que se li exigeix? Vostè jutja.
Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s