estètica de la fotografia

L’estetització de la política


La ideologia, en una caracterització general, és aquell mitjà de traduir les idees en acció. Un mitjà ( unes idees falsses dirà Marx -que es creuen amb el poder de revel.lar la veritat i la consciència- i que emmascaren determinats interessos).Un mitjà que se serveix ara d’un altre mitjà, el de la tècnica, per a fer efectiu aquest gest. Però hi ha maneres i maneres d’usar la tècnica…Si bé els continguts de la ideolodia nazi son de per sí solemnament nefands, no dilatarem més aquí la nostra ira contra seu sinó que ens constreneyirem a allò que ens atany: l’àmbit de la forma amb que aquests continguts ens arriben. La politització de l’estètica no és només un canvi de continguts o de formes sinó un canvi en la funció d’aquests continguts i aquestes formes per a la movilització d les masses.

A la mobilització de les masses hi ha el llamí de la manipulació, la instrumentalització política. La potencialitat comunicadora i movilitzadora de les masses, aquell potencial emancipador que oferia la tècnica es torna al seu contrari: L’estetització de la política tot recuperant l’antic ritual màgic per aquest propòsit.

El feixisme ho concretitza amb l’esperonament per a un esperit de ramat encabronat que s’autoalimenta, que troba en la propaganda el seu combustible narcòtic, per al clos i el letargi d’una autèntica hegemonia de la majoria d’edat.

Aquell accès multitudinari al món es transforma en un accès unitari de la multitud a un món que torna a tenir un sentit, una meta absoluta (una meta absoluta que serà mitja d’aquest control…). Aquest és l’imperi d’una estetització massiva de la política…L’oportunitat d’un atac massiu a la pell dels carrers de les ciutats, per fer d’aquella epidermis reaccionaria, pell morta, unicapa : “El feixisme veu la seva salvació en el fet de permètrer a les masses expressar-se (de cap manera veure reconeguts els seus propis drets). (…) Tendeix a una estetitizació de la vida política. A la violència exercida sobre les masses, esclafades sota el culte a un cabdill, correspon la violència per part d’una maquinària, de la qual aquell se serveix per a la producció de valors culturals”[2]


Un esteticisme de la vida política al servei del règim, el gran gegant marcial: La massa al servei de la l’empresa, la guerra. La guerra es coneverteix en meta: justifica els moviments, el motllejament de la massa a gran escala. Quina abrassió per la bella pell de l’home! El gran faedor imperial, poderós artesà pel sentit del cos que crea: La massa (el fang), la tècnica (el torn) i la propaganda, l’impuls que fa girar la conca que es forma (es deforma) buida, buida…del sentit originari (el de l’individu-en-massa-proletaritzada i la seva mirada compositora): la promesa de l’emancipació transformada en fascinació.

Advertisements
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s