estètica de la fotografia

La creació d’una segona naturalesa


L’obra d’art canvia de naturalesa. La reproducció tècnica no s’entén com un plus extern a l’obra d’art sinó com a principi constitutiu d’aquesta seva nova naturalesa. L’obra d’art moderna té una renovada funció social: l’aspiració a les masses. I el model per a l’anàlisi d’aquesta transformació de l’obra d’art a l’era de la tècnica l’ofereix el cinema. Tant per les seves característiques formals, com sobretot, pel canvi de l’experiència conscient per la de muntatge (experiència inconscient de continuitat, tal i com es dona en l’experiència directa de la realitat).

Es parlarà també de la prevalencia del valor expositiu sobre el de la contemplació i de la construcció d’allò real com si es tractés d’una segona naturalesa. Les conseqüències de tot aquest plantejament faran necessària una reformulació de la teoria crítica de la societat (precisament des d’aquesta aproximació estètica al nou art sorgit de la reproductibilitat tècnica). Les reflexions les trobarem a les darreres planes de l’obra d’art…una crítica social del nacional socialisme. Hem llegit un bàsic interessantissim al respecte: la concepció de la política com a obra d’art, la producció industrial de la consciència. En definitiva, la construcció mediàtica de la realitat.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s