estètica de la fotografia

Suara ara



Però “A pesar de toda la habilidad del fotógrafo y por muy calculada que esté la actitud de su modelo, el espectador se siente irresistiblemente forzado a buscar en la fotografía la chispita minúscula de azar, de aquí y ahora, con que la realidad ha chamuscado por así decirlo su carácter de imagen, a encontrar el lugar inaparente en el cual, en una determinada manera de ser de ese minuto que pasó hace ya tiempo, anida hoy el futuro y tan elocuentemente que, mirando hacia atrás, podremos descubrirlo».

Benjamin està describint els ponts que es construeixen entre actualitat i fotografia en la contemplació de cada imatge fotogràfica. L’ara de la cognoscibilitat “el aquí i ahora”, el “suara ara”. Les possibilitats de l’art naixent del retrat que es van describint a la Petita història, l’abans i el després d’aquest contate, quan encara no hi havia una mirada per a la fotografia, quan aquest fet feia genuinament excepcionals les primeres fotografies : “todas las posibilidades de este arte del retrato consisten en que el contacto entre actualidad y fotografía no ha aparecido todavía”.

Què és això que malgrat tota l’habilitat del fotògraf, malgrat la pose, “podem descobrir”? de què ens està parlant Benjamin fent referència a la “guspira minúscula d’atzar?” que la realitat encomana “el seu caràcter d’imatge”? Es vulgui o no, estem “irresistiblement forçats” més enllà de tots els codis i de tots els artificis de la representació a percebrer el model dins aquest “suara ara”: el model, l’objecte referencial captat, irresistiblement, torna, retorna “tan elocuentemente que, mirando hacia atrás, podremos descubrirlo”.

Tot plegat una forma premonitòria del que dirà mig segle més tard Roland Barthes a la càmera lúcida respecte aquest “retorn” del referent, la indistingibilitat del referent i la imatge fotogràfica…( ja en parlarem).

La fotografia, per tant, no va més enllà ni fa allò que la pintura més perfectament. L’horitzó és diferent, la manera d’entendre la realitat del discurs de la mímesis està parlant d’un altre us artístic al qual el registre fotogràfic no pertany. Si més no, parlar de la fotografia en aquest registre ens deixa insatisfets, per molt útil i necessari que hagi estat considerar-ho així des del punt de vista de l’evolució històrica de la fotografia.

El que llegim en Benjamin és que hi ha alguna cosa singular que, malgrat tot subsiteix amb la imatge fotogràfica, a diferència d’altres models de representació: el sentiment de realitat impepinable, de “suara ara”, insistim, d’actualitat de la fotografia que depassa, de lluny, l’evidència del debat primer sobre el seu estatut, del seu obvi “efecte real”

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s