vida quotidiana

Un somni


.
.
.
En Ferran ha tingut un somni molt gran. Ell ho explica tot inquiet mentre en Vicente li porta una altra tapa sospitosament gratuïta. Feu-vos-en una idea només. És prim i li encanta fer servir l’estómac de rebost per jornades posteriors a un possible apocalipsi. És prim i nerviós i quan anem al japonès de les casernes, col·loca la boca al revolt de la cinta transportadora d’aliments fins que queda buida.
.
De cop veig en Ferran decidit a anar al Köning. No al més in, el de sota st. Feliu, no. Ell es disposa a entrar a l’untós. Al reducte de bar dels anys 80. Dels que se t’enganxen els colzes a les taules milenvernissades. En Ferran entra al Köning de Gran Via. Hi ha cua, com sempre, però un cambrer de la meseta que segur que es diu Antonio, li fa un forat a la barra. Ell es veu a través dels fums de la planxa exquista, reflexat en aquells miralls grocs. Veu com els de darrera seu, un grup de quatre, l’envegen per no ser només un i poder demanar ja, com ell fa, una especial Köning. L’ambient és la condensació de la salivera universal. L’Antonio posa l’ou Ferrat a la planxa, el bacó, el trinxat ambrosià de vedella de Girona. I tot flueix.
.
S’eixuga la boca amb aquells papers de fumar que fan passar per tovallons. No té temps de fer el rot de perfeccionament gastronòmic quan, de sobte, un llum abductor l’enfoca i les màquines escurabutxaques es tornen boges escopint monedes i l’Antonio és dempeus al cim de la planxa. Brandant un micro:

-Vostè!- assenyala en Ferran- és el client un milió, moltes felicitats!

(La clientela l’aplaudeix com en una convenció d’intel.lectuals. Amb el mateix aire d’ entusiasme displicent. )

-Vostè!- continua assenyalant en Ferran- client un milió! Ara és propietari del MegaMax. El Megamax és a punt d’arribar. Esperi’s a fora i veurà.

A la Gran Via hi ha el trànsit tallat quan surt a fora. Una munió de gent envolta l’esdeveniment. Arriba un tràiler. S’atura als peus d’en Ferran. Obre les comportes posteriors i s’estén una escaleta. Devalla una hostessa rossa i somrient que li entrega una cullereta mentre li desitja bon profit. És un Frankfurt de la mida d’una balena.

En Ferran ha tingut un somni molt gran. Ell ho explica tot inquiet mentre en Vicente li porta una altra tapa sospitosament gratuïta. Ho explica pertorbat.

-Mare de Déu Ferran! Quines coses de somiar… La sacietat, la magnitud, una cullereta per un immens… Frankfurt? jo crec que Freud diria…

– Qui? Que me’l servien sense quetxup!

– Quetxup…

-Sense Quetxup. Indignant!

Advertisements
Estàndard

One thought on “Un somni

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s