art i cinema, vida quotidiana

palla pel burro


Realment hi ha plaga de 45 minuts sobrants. Encara no recordo el dia que no hagi anat al cinema sense que em fes mal el cul i l’esquena durant els últims 45 minuts de film. Aleshores penses  què faràs per sopar, què falta al rebost per anar a comprar, sobre què podries escriure aquella nit. Tot, menys en com acabarà la pel·lícula perquè, evidentment,  si hom està visualitzant minuts palla d’un film, és que el final ja s’ha projectat en ple nus narratiu. Tot s’esdevé a tempo d’indústria. I el temps va cada vegada més desvinculat del supòsit d’un espectador competent. No s’estableix cap mena de diàleg, ni tan sols en pel·lícules que han agradat. Fins i tot a “No es país para viejos” hi sobraven 45 minuts. Sobren redundàncies narratives, sobren sentits explícits, finals rodons, prolongacions innecessàries, retòrica visual.

Ja sé que és un tòpic gastat parlar de l’estructura narrativa holliwoodiense i com que no vull que us sobrin 45 segons d’escrit, no en parlaré. Menos es más!

Advertisements
Estàndard

One thought on “palla pel burro

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s