literatura, vida quotidiana

Elogi al buit cerebral


No tinc cap mena d’excusa amb prou cos per justificar que no hagi escrit res en dies. De fet és que he tingut molta feina llegint post de blocs veïns que escriuen que no podran escriure durant dies, el seu “tancat per vacances” també me’l faig meu.

Tot l’hivern se’m congelava el doll de salivera només de pensar en les innumerables hores lliures d’estiu. Temps que podria dedicar a escriure, fins i tot posts, a acabar projectes, a rescatar notes de per tot on les havia anat deixant, fent us precís de la meva imprecisió alhora de recordar l’estructura de l’ordre. 

Però la rècula de papers cargolats dins de bolssos, tickets amb anotacions sobre personatges, “xibatos” de paquets de tabac botits de notetes sobre localitzacions… tot allò em va fer pensar que aquells objectes havien estat escampats pel diable i que el diable tenia en ment un projecte per mi.

Jo suposo que ser víctima d’un projecte infernal és prou excusa per no haver escrit res durant tant de temps. Per haver insultat la constància i oblidat durant uns dies el grau d’obstinació per l’escriptura que em feia sobreviure, entre d’altres obstinacions patògenes o amors, durant l’hivern. Ser víctima d’un projecte infernal narcotitza prou efectivament la meva mala consciència.

El pla diabòlic és incòrrer en l’arrel de tots els mals. El desordre. Així que fa uns dies, es va posar en marxa la maquinària de la pulcritud i la santedat en mi. He esventrellat els armaris, ho he capgirat tot per veure com està muntat plantejant-me com és possible que  suporti tant contingudament, el caos.

Lògicament és culpa dels mobles. De la seva estructura i disposició malintencionades, sueques. Així que, els que ho permetien, han estat deconstruïts i recol.locats. La roba, ha sortit de racons inconeguts i s’ha anant apilonant fins a no deixar entrar ni un alè de llum per les finestres. I així, entre una atmòsfera bastant saturada de pols i naftalina, he trobat el meu equilibri.

És aquest el tipus de recolliment l’ambient adient per escriure? Susana Tamaro l’adscriu als climes nòrdics. Bé, ella diu que s’escriu bé perquè a fora hi fa fred i a dins s’hi està bé. No com a l’estiu que el cap i els dits s’entumeixen. I acabes fent endressa per avorriment de tu mateix i relegues tot allò important per quan tinguis poc temps per perdre.

Advertisements
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s