periodisme, vida quotidiana

La partícula de Déu


Una màquina gegant amb una quatitat de ferro més gran que la tour Eiffel. Una màquina gegant a 140 metres sota  terra. Milers de quilòmetres de cables. Imans superconductors d’uns 15 metres de llarg, un total de 1200. La planta criogènica més gran del món demà es posa en marxa. Imaginem-nos -270 graus. Tot en repòs. Zero absolut. Imaginem-nos 10 mil milions de francs Suïssos, que això sí que costa d’imaginar.

Feia molt temps s’esperava això. Una espècie de síntesis del que passa al món subatòmic. Diuen. Diuen que quan els protons xoquin allà,  xocaran de manera bastant similar a com van xocar durant el big bang. I diu el meu cosí, que és bastant més científic que jo i que es pregunta més sovint per l’origen de l’univers i la constitució de la matèria, que ens n’anirem tots a tomar vent. Demà potser el món s’acaba. Un forat negre gegant ens engolirà a tots cap el que era Ginebra.  Per si es dona el cas, vaig a emplenar la nevera.

Ha estat un plaer.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s