literatura, vida quotidiana

La fi del món i Homer Simpson


  

Crec que finalment no hi ha hagut cap cataclisme. A la superfície deuen haver celebrat la Diada amb normalitat. Però fa uns dies tenia el ferm pressentiment que el món acabaria absorbit pel forat negre que generaria l’experiment de Ginebra.

Va ser només quan vaig sentir el clic metàl·lic de la balda de seguretat, que em vaig adonar que si un forat negre absorbeix fins i tot la llum, també s’empassaria el búnquer on ens estavem tancats en Sebi i jo. No sé com l’he pogut convèncer, però crec que en aquests moments em té bastanta tírria.

Sempre hagués volgut assemblar-me a qualsevol heroi dels llibres. Com aquells que apareixen al Mecanoscrit o a El dia dels Trífids. Però en aquell moment em vaig assemblar tràgicament a Homer Simpson.

I aquí tancats per sempre per una solemne bestiesa, només patim perquè aquell refugi no té cap balcó per poder-hi penjar la senyera. Quan sortim d’aquí, d’aquí un parell d’anys, serà el primer que farem.

Advertisements
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s