literatura, vida quotidiana

Demolició


No se si és
per aquest indret
a la memòria,
esquerdat,
que tremola
tota l’estructura.
O és l’ambient,
aviciat,
que corromp i subjuga
la meva casa.
No se si és per tu
que vaig deixant
bocins de mi
a cada passa.
I sento que caic.
I enyoro la terra.

Advertisements
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s