vida quotidiana

Mar de ojo


Avui és un d’aquells dies en els que l’infortuni mostra que existeix. No faré un inventari dels fets desgraciats que s’han passejat agafadets de la maneta i de dos en dos, pel meu dissortat dimarts. Jo no sé si passa el mateix amb la bona sort, encara no he tingut el gust. Però si d’una cosa n’estic segura, és que la mala sort és causa i objecte del meu estat i que l’home que vaig insultar ahir era gitano.

Encontres a la Zona blava

Era dilluns i jo els dilluns no aparco bé. Feia una calor de pataleta de mes d’agost que es nega a desaparèixer. Acabava de fer la darrera maniobra per intentar encalçar el meu cotxe de peu de germastra a un lloc de peu de princesa. Era dilluns i jo els dilluns sóc més antimonàrquica que mai.  Acabava de fer la darrera maniobra per intentar embotir el meu peugeot de l’any dels jocs olímpics, quan em vaig adonar que l’ocupant d’una furgoneta m’havia estat obserbant durant tot l’aparcament. Baixa el conductor. És  un home prou gros com per fer cansar qualsevol vehicle, de faccions fosques, amb una al·lopècie indigna, mal portada. Somriu varonilment i sentencia (com només saben sentenciar els homes respecte les dones i la nostra competència al volant):

– ¿No has aparcado del todo bien, no niña?

-I vostè no porta la clenxa molt ampla ?

Era dilluns i devia ser dels dies que aquell home era misericodiós amb la vida de les noies temeràries. Es va limitar a proferir-me una mirada d’odi i a moure el cap com fa l’Aznar quan es vol col·locar airosament la cabellera. La seva caballera imaginària que jo havia insultat.

Avui he comprès que aquell era el gest per iniciar un procès màgic  només conegut pels seus efectes: la meledicció gitana. És l’anomenat “mal de ojo” administrat per un  poble que té fil directe amb la fortuna -amb la dels altres, és clar, perquè sinó serien sedentaris i suïssos o andorrans-. 

Tot plegat, inisteixo,  és per dir que s’ha de tenir molta cura de proferir-los-hi cap falta. La susceptibilitat d’un col·lectiu en contacte amb la providència  no és una cosa per fer-ne broma. 

Ull amb la manera com anomenem gitano a un gitano! Diem-ho amorosament. Tinguem especial prudència amb com hi interaccionem. Que us volen endossar romaní? somrieu i feu-ne un ram! Que us volen regalar una mogeta màgica? Mostreu-vos agraïts amb la seva sempre gratuïta generositat i compreu-n’hi tantes com per fer-ne un estofat! Que us diuen que no volen monedes per haver-vos llegit la mà, que les monedes porten mala sort, que volen bitllets… feu-els-hi cas, és que les monedes en porten de mala sort! Doneu-els-hi tots els bitllets que porteu a sobre, per l’amor de Déu! És de justícia!

 

A la Vanessa Heredia. La meva amiga.

 

Anuncis
Estàndard

One thought on “Mar de ojo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s