intel·lectuals i mitjans, periodisme, vida quotidiana

The claims of Catalonia


cf-02-cwoman-diving-into-cup-of-coffee-posters

The Economist té a la portada un especial sobre Espanya. Es veu el toro d’Osborne amb una banya trencada. Es veu que alguns britànics han volgut saber alguna cosa més sobre aquesta zona al cul d’Europa, tan exòtica i solejada. Alguna cosa més, a banda de les paelles, la sangria i la localització exacta de les faroles miccionables. Es veu que Spain, after party, is different!

Coffe just for us

 Michael Reid, l’autor del reportatge The party is over s’ha guanyat la simpatia de la sensibilitat catalana. Parla de Sant Jordi Pujol com un  “cacique or provincial political boss”. Això sí, sense deixar mai de banda el rigor comparatiu amb la resta de “modern princes with their courts”,  com ara Fraga o Chavez.

 Parla també de certes regions parasitàries, quasi vampíriques. De la descentralització com un problema, com si fos la descentralització l’origen de les diferències culturals dels pobles que són encara dins d’Espanya.

 A més,  citació prou significativa, invoca a mr. Savater com “the philosopher”,  suposo que el gurú espiritual de les seves fonts.  En definitiva, tot un reguitzell de perles que només ens són noves perquè venen de fora d’Espanya.

 Seguidament, la Generalitat de Catalunya s’ha ofès en nom dels catalans. I alguns catalans, com ara també jo, hem tornat a constatar la fragilitat de la nostra pell i la inseguretat permanent del nostre ego patriòtic.

 Per tant, no crec que les paraules d’aquest gentleman britànic, evidentment poc contrastades i tendencioses, s’hagin de recórrer. Apel·lem a la llibertat d’expressió ­- a la manera com s’apel·laria a la llibertat d’expressió del graciós Giménez Losantos-. La mateixa llibertat d’expressió de la que em valc per escriure aquestes ratlles.

Si volem subsistir com a poble en un món global, amb veus tan o més dispars, invasores i agressives que l’espanyola, hem de fornir-nos de saber fer francès, elegància britànica i a  “godere il benefizio del tempo”, com a bons prínceps with our courts. Un casc sota la barretina i el sarró ple de paciència, perseverança i altres queviures políticament indeclarables.

Anuncis
Estàndard

4 thoughts on “The claims of Catalonia

  1. Un anàlisi altre cop… brillant. …i estic molt d’acord amb el que dius. Afegeixo que crec que el bon home que ha escrit l’article no deu ser ni concient del significat de la paraula “cacique”… en fi…

    Continua escrivint Mar!!!!!!!!

  2. Enharobona pel post.

    S’ha de recordar als anglesos, que ens van deixar tirats al 1714 a la sort dels canons i punyals traïdors de castellans i francesos.

    Aquesta vergonya històrica de la nació anglesa, encara es recorda a les Memòries del Parlament Britànic , on encara vomiten de vergonya, pel que es coneix i es recorda com el ” The case of Catalans “.

    De la no intervenció a la guerra civil espanyola de 1936, val més no parlar-ne…
    i del pacte de les Azores i les Malvines, tampoc.

  3. IlTifossi ha dit:

    Ai, anglesos… Penseu que els anglesos són bastant comparables als espanyols, perquè tenen Gal·les i Escòcia per allà, fent-los enrabiar.

  4. sense estat civil ha dit:

    continua escrivint Mar!
    Com es possible que tot i siguent la teva parenta més propera, no sé res de tú i de com penses?
    MAGNÍFIC COM TU!!!!!
    TINC VERGONYA DE MI MATEIXA.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s