Educació, pares mares i fills, vida quotidiana

Dir-se Jana


Es diu Jana, no Joana. I no té sant, no. Però potser n’hi haurem de buscar un perquè es veu que hem portat al món una nena desprovista de pàtria concreta, sense referent espiritual -conegut-, com una pregària al buit, com un gos sense amo. I això no pot ser. Així que a partir d’ara haurem de dir:”Es diu Jana. Jana sí, de Joana.”

Però he descobert que així és com es queda tranquil·la alguna gent, sabent d’on ve el nom d’aquesta nova persona. Suposo que si li haguéssim posat un nom que sonés a zulú o suahili, també ens ho preguntarien, però no amb el rerefons obvi a la pregunta: Jana? i quin nom és aquest? voleu dir Joana en realitat, oi? (Com si en haguéssim equivocat o li haguéssim posat un nom fals, un diminutiu per encobrir l’autèntic nom).

He comprovat també que fins que no diem “sí, és Joana”, no deixem de ser observats amb inquietut. De fet, m’estic  acostumant a dir “sí és Joana” amb tanta lleugeresa com quan parlo del temps a un ascensor. O com quan dic salut/Jesús quan algú esternuda. Més precisament, solc dir “Jesús” per als catòlics practicants i “Salut” per la resta de mortals que mereixen contraure un bon catarro per haver esternudat malament, és a dir, sense que algú els tingui en prou estima com per encomanar-los a Déu.

D’altra banda, podria deixar anar tot l’arsenal d’imaginari al voltant del nom “Jana” i marcar-me un gran farol durant aquella estona, anant del pal alternatiu.

I és que vaig  trobar moltes referències a aquest nom en les mitologies de diferents cultures. La Jana islàmica era la protectora dels nens. La Jana grega i romana representava  els canvis i dels nous començaments. Amb aquesta explicació hi lligava la Jana nòrdica, princesa de la lluna. Però no em vull estendre. Totes aquestes Janes, sense excepció, eren variants que m’agradaven molt més que el referent de la meva pròpia cultura.

Podria, d’aquesta manera, donar alguna d’aquetes explicacions quan algú m’ho demanés. Però no vull fer-ho. Perquè falsejaria el record d’uns molt bons moments amb el seu pare, quan feixem una llista de noms per ella.

Finalment va ser Jana i no Jepa, Petronela o Joana. Va ser Jana perquè dir-li així ens agradava i punt. I és que posar el nom a un fill també pot ser un acte no referencial, simple i net, amb tot el potencial d’una pàgina en blanc, si ho voleu. Així, un nom també pot ser només un nom, sense universal, sense pàtria, sense padrí, obeint humanament a criteris estètics.

Advertisements
Estàndard

10 thoughts on “Dir-se Jana

  1. No fa massa temps em van fer padrina d’una nena preciosa, es diu Sira. Jo també vaig preguntar Sira?… Vol dir sirena, oi? Sí, sí, em van respondre els seus pares, potser perquè saben que a mi més que els “sants” em plauen més els “éssers mitològics”. Suposo que la pregunteta es basa en la necessitat de trobar punts de referència, ja que poques coses neixen de nou, sinó que amb el pas del temps i dels costums, es van transformant, metamorfosant, i també, per què no? creant-ne de noves perquè som lliures de fer-ho. Felicitats per la teva Jana! M.Pilar Martínez H.

    • Mar ha dit:

      Gràcies! Sí que es necessiten referents, sí… A vegades sap greu però que o són sants o no són referents com Déu mana (mai més ben dit…jejeje) Visca la tolerància cristiana!
      Sira? també és un nom molt bonic. En realitat és Cristina, oi? jejejejeje!!!

  2. OHHHH!! Estic en la mateixa situació que la teva, properament naixerà la Jana, i m’agrada dir que és un nom propi en català, però m’empipa que la gent comença: ¿Jana? serà Juana, Joana…ostres no!!! és Jana, a mi Juana no me gusta!!! per tots els dimonis, per que tothom te la facilitat de donar un nom nou al teu fill…ah i deixant de banda les brometes de Jana Montana és clar!!! Fins i tot he arribat a pensar de canviar-li el nom, però és el que ja haviem triat el meu marit i jo desde que va nèixer el nostre primer fill, el que passa és que al resultar ser nen, vam triar un altre, i ara tots tres hi estem d’acord, però la gent em cansa…
    En fi el meu primer fill es diu Biel, i en vaig tenir que sentir de tots els colors, que si això serà Gabriel, Bailet, Bileda…. ¿que és Biel?, és aragonés? por lo de la Villa de Biel…. sembla que després de 4 anys amb el nom posat, ara ja és normal, i normalment ja ningú es qüestiona res, espero que passi el mateix amb la Jana.
    De part meva, moltes felicitats pel nom triat, és fantàstic!!

    • Mar ha dit:

      Ostres! felicitats a vosaltres també! Ja ha nascut la Jana? Segur que és/serà preciosa i podreu dir amb convicció que el nom tan bonic que heu escollit li escau perfectament! Per molts anys!

  3. Cristina ha dit:

    Hola a tothom! Em sento completament identificada amb vosaltres!! Fa un parell de mesos va nèixer la nostra petita Jana. Es diu aixi perque al meu marit i a mi ens agrada molt el nom, pero sobretot perque el seu germà Marc aixi ho va decidir abans d’estar jo embarassada. El meu marit va dubtar molt pel fet de la brometa “Hanna Montana”. Per molt que digui, dia si i dia també amb trobo amb algu que em pregunta si és com Joana o be que castellanitza el nom (vull dir que remarca la jota). Al final m’he cansat de corretgir-los, i ja no els dic res. Passarà aviat aquesta confusió? Aixo espero!

  4. Jana ha dit:

    Hola em dic Jana, tinc 15 anys i segurament sóc la persona més independentista en aquest món, així que ja us imagineu que no m’agrada gens la brometa del “Hanna Montana” o que em diguin Hanna per equivocació. No ho deixeu estar de veritat, corretgiulos, per la vostra filla. Em sap greu dir-te que 15 anys més tard no ha passat la brometa de Hanna Montana… però ja ho diuen menys i t’acostumes a tornar-los una resposta que els deixi per terra.

    Odio el nom de Joana, el trobo horrible… així que no hi ha res que m’enfadi més com que em diguin: JOANA! bueno jana és un diminutiu de joana no?
    Estava desesperada i a punt d’assumir-ho quan, fa poc, vaig descobrir que el nom prové de…. DIANA. Diana em sembla més bonic.

    Santa Jana és el 30 de Maig i Jana significa regal de Déu:)

    • Hola, Jana! Gràcies pel teu comentari!! Espero que la meva filla, quan tingui la teva edat, ja hagi passat la dèria de les comparacions amb el collons de hanna Montana…que sí, que ens en fem farts també de sentir-ho.
      Diana és fantàstic. Jo vaig trobar-ne un munt de bonics, però el que em va agradar més va ser el femeni de “Janus” que, antigament significava “nous començaments”, era el nom del déu que invocaven en entrar i o sortir dels llocs, pq donés bon viatge als que marxaven i un bona entrada als que arribaven. És assocait al més de gener, el començament de l’any, etc. hi ha tota una xerrameca mitològica/popular molt maca que una estona d’aquestes repassaré per no continuar parlant tan imprecisament. En fi, que em va semblar tan maco tot, que li vaig posar Jana. Jana, no Joana, que fa trallar.

      • Thais ha dit:

        No coneixia el què expliques del significat de Jana i, la veritat, m’ha posat la pell de gallina.
        L’any 2007 vaig adoptar la meva filla, una nena menuda, bruna de pell i amb els cabells castanys. Començava el seu viatje, a una altra vida, a un altre país, a un amor infinit que li havia estat negat… li vem dir Jana!

      • Que bonic, Thais! Ja sé que el nom no fa la cosa, però totes les Janes que he conegut són nenes fantàstiques, amb caràcter i infinitament dolces…:D

  5. elena gozalbo ha dit:

    la meua filla es diu Jana i té ja 27 anys i no hem tingut cap problema, exceopte la brometa de la Hanna Montana a la ella sempre contestava amb un molt original . El vam escollir perque en agradava i crec que vam ser molt valents al ficar-li’l peque fa 27 anys va ser la primera en la nostra ciutat.
    M’agrada que signifique Regal de Deu, perque per a nosaltres es un regal de Deu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s