vida quotidiana

Abans que el món s’acabi


BLOG_APOCALIPSIS1

Pensava altre cop sobre la inutilitat de les mosques. En quin lloc ocupen a la cadena tròfica. En la seva inesgotable presència. Hi havia d’haver alguna cosa misteriosa en això. No podia ser que per cada una que n’esclafava n’apareguessin dues més, disposades a llepar-li els budells amb aquella curiositat que no més les mosques tenen per a totes les coses.

Aleshores vaig decidir fer un truc a un contacte meu que sovint té el contestador posat.

-“Aquest és un missatge per Déu, nostre Senyor. Senyor, eren realment necessàries aquestes merdes d’animals?”

El mateix dic pels mosquits, els fills de la gran rata que agafen el torn de les mosques quan s’apaguen els llums. Creats, com tantes altres coses, per fer un món complet, el millor dels móns possibles. Un fràgil equilibri d’allò existent que se n’anirà a prendre pel cul el dia l’home, decobreixi com erradicar aquesta plaga.

Mentretant, aquí em veig, pensant totes aquestes frivolitats (per no pensar en com està el pati! que si no dius 4 vegades al dia “com està el pati!” sembla que no ets un ciutadà responsable). Pensant frivolitats no econòmiques doncs, sobre la immensitat de l’univers també. I sobre l’ingravidesa. El temps de la inactivitat laboral dona per molt. Dona per tant, que fins i tot m’atreviria a fer equacions amb el nombre de les meves picades de mosquit, els cadàvers de mosca sota la finestra i la probabilitat de trobar feina abans que el món s’acabi.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s