dones!, vida quotidiana

Anar tirant


Screen_20Shot_202012-04-19_20at_2009

La Marta M. va prendre aire i es va dir a si mateixa: “Jo puc.” I com que era una ferma partidària de l’autoconvenciment, va estar-hi plenament d’acord. Feia temps que no conduia perquè sempre l’havia portat el seu marit a tot arreu. Tenia carnet de conduir i se sabia, en prou feines, les direccions de la seva ciutat. Però confiava en l’avantatge de la tecnologia per anar, aquest cop, més lluny. Aniria tan lluny com calgués per demostrar a tothom el seu segon més gran convenciment: A casa hi faltaven complements d’Ikea. Coixins Golhum, moquetes Strumholm i penjadors Billiem. El seu marit s’havia plantat: “Mai més torno a posar els peus a aquest lloc infernal. La propera vegada hi vas tu sola”. I així va ser.

 El problema no va venir en ruta. No en venia cap de problema. Ni bifurcació. Ni desviament. Cap incorporació que l’hagués pogut fer dubtar. De tant en tant, els cartells canviaven d’idoma i prou. I després, només un peatge rere un altre i un seguit d’hores i hores sospitoses que s’encadenaven. Es va fer de nit mentre conduia i això la va fer pensar: Anar de copilot era molt més còmode i feia més curts els trajectes. Trobava a faltar el seu home llavors.

 Però el GPS, amb la veu melosa d’un noi argentí, li deia que tirés recte. Ella estava molt acostumada a obeir i aquella màquina feia tot l’afecte de saber què es feia. La Marta era una fèmina clàssica, d’aquelles que la única cosa que saben fer amb els mapes és tornar-los a plegar bé. Seguir les indicacion d’un jove robot amable li estava resultant aparentment fàcil.

 No sap ben bé quant portava conduint però la veu del GPS li va dir que prou. Que ja hi havien arribat. I efectivament allà estava l’Ikea. Les lletres grogues i blaves li donaven la benvinguda. Però havent aparcat el cotxe es va adonar que alguna cosa anava malament. Tothom parlava suec, no només els mobles. Primer va pensar que era una nova política d’empresa. Després es va adonar que el seu GPS l’havia portat molt lluny, massa i tot.

http://www.lavanguardia.com/vida/20130114/54361901339/gps-confunde-belga-bruselas-zagreb.html

Advertisements
Estàndard

2 thoughts on “Anar tirant

    • Només, només… Tenim més números, per allò de l’estructura del cervell. De la mateixa manera que ens fotíem amb els la discapacitat masculina per a distingir entre tons de la gamma cromàtica, aquí ens en podem fotre d’aquesta ineptitud tan femenina (ara moltes treuran pit i ho negaran, és maco).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s