Uncategorized

La pell de la ciutat


poesia paret

I l’àvia finalment va dir: Quina guixada més maca! Va aixecar el bastó cap a les lletres que suquejaven regalims de pintura negra i, mentre resseguia la grafia entonva els versos: “Tenim la raó contra lladres i bords…” Pica a terra amb el bastó quan acaba: Sí senyor, quina guixada més maca! Es nota que els bàndals d’avui han anat a la universitat. Que la gent que hi ha als bancs i a les places parant el sol entre setmana són gent amb mollera! No, àvia– li dic. Aquests no són pas els del reportatge d’ahir, són els de l’Assamblea, veus?, aquí signen” –Tant se val nena, contesta. És poesia a les parets. Si s’ha d’embrutar, a fer-ho bé!- Aixeca el colze i se’l posa en forma de nansa perquè l’agafi. A l’altra mà, pren el bastó com si li fes nosa.- Aviam si trobem un altre mural d’aquests de camí a casa.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s