literatura, vida quotidiana

Prou petons


tumblr_mgisdhaKTZ1s2mjgno1_400

Arribarà el dia que finalment es prohibiran els petons. A partir d’aleshores s’expressarà l’amor tan tendrament tou a través dels llavis cap els llavis o bé cap a les galtes (les de la cara, vull dir) d’una altra manera. L’amor o les ganes de matar algú a la italiana, petons de màfia, per exemple.

Finalment s’acabarà aquesta prou perillosa convenció social a favor d’un altre gest més higiènic, val a dir.  A partir d’aquell dia, substituirem els petons per aixecades de cella.

Podrem aixecar les celles un parell de vegades, puntejant el gest al temps de corxera, quan vulguem saludar algú que bé es mereixi la nostra estima (com ara el nostre cònjuge/parella contractual). O quan ens n’acomiadem sortint de casa.

Podrem aixecar lentament i amb arquejada sinuositat una de les dues celles, quan pretenguem expressar amor epidèrmic (aquell que es manifestava a través dels antics petons de cargol). En canvi, per dir a algú que morirà properament o que es trobarà algun cap de cavall sense cavall, n’hi haurà prou en arrufar-les i clavar una sòlida mirada siciliana.

Falta poc per aquest dia, creieu-me.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s