literatura

Bedlam, l’estranya.


Cada vegada que intento explicar què és Bedlam  deixo anar una resposta diferent i això em comença a preocupar. A vegades em justifico amb la història mateixa o  amb la manera en què està escrita. Quan estic estupenda dic que si costa, és culpa del lector, aquest lector pragmàtic amb el qual mai serem amics. Després penso que tindré pocs amics. I faig un silenci. I continuo explicant de què va la cosa, intentant no semblar una mare que vol casar la seva filla lletja.

Ahir, sortint de Ciutat dels llibres (per cert, dimecres la podreu veure a TVGI a les 21,00h! 😉 em va tornar a passar el mateix. Tot i que no va sortir la pregunta ¿De què va Bedlam? en va sortir una de més difícil de fintar: Per què Bedlam és estranya?

No vaig explicar que Bedlam era la historia d’una mare i un fill que arriben a un lloc desconegut per quedar-s’hi per sempre. Que és un lloc on hi passen coses fora d’allò comú. Que allò comú és la gairebé  paranormal. On tothom té una història que ratlla allò grotesc i que hi conviu, alegrement, com conviuen amb un hivern que arriba en ple mes de juliol o amb un nen que es torna de color blau o amb una àvia que només parla quan li gronxen el balancí o amb una mare que no vol deixar anar el seu fill i el reté entre inacabables metres d’una bufanda.

No vaig dir que Bedlam és un cúmul d’històries que s’obren la porta les unes a les altres, històries cargolades fins la sacietat per provocar la sensació d’absurd i la rialla; retòrica que se’n riu d’ella mateixa; pensament sense pretensions moralitzants; exercici d’amateur il·lusionat.

Finalment Bedlam té d’estrany ben poca cosa: Les ganes d’ algú que no ha anat a cap escola d’escriptura (potser m’hagués convingut!) i que volia parlar als seus sobre la recerca de la felicitat. Sobre la importància de l’oblit en aquesta tasca. Sobre l’amor que tot ho obvia. Un amor tan fondo i perillós com un pou que pot empassar-s’ho tot (aquí el personatge central de la novel·la) i que relega la vida a una espècie de llimb on s’hi poden trobar tots aquells que s’ han perdut alguna vegada.

Anuncis
Estàndard

One thought on “Bedlam, l’estranya.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s