dones!

Tinc una amiga que…


1349816443196_2700719

Tinc una amiga que porta una bona temporada preparant-se pel Nadal.  I ho ha estat fent seguint un pla dietètic i emocional que ella en diu “operació a la merda el biquini”. L’operació “A la merda el biquini” la va treure d’una d’aquestes cadenes gracioses del WhatsApp: “Comença l’operació a la merda el biquini -hi deia en castellà-. Ens hem de preparar pel Nadal” i llavors deixava anar una sèrie de consells per com haviem de fer-ho.

Ho va trobar molt simpàtic. Però es veu que només li havia fet gràcia a ella per què  ningú del grup on es va enganxar la gracieta,  va reaccionar a l’enginy humorístic del missatge. No hi van respondre múltiples caretes grogues somrients, de les que ploren de riure, vull dir.  Ni “jajajajas” o les seves variants “hehehe” i “juas-juas”. Res, a la gent no li va fer gràcia.

Però a la meva amiga, sí. Tanta que ho va reenviar a tots els seus contactes del telèfon, esperant trobar algú que es confraternitzés amb el seu sentit de l’humor. O vés a saber, potser buscava algú d’entre els seus amics del telèfon, per  dur a terme realment la operació “ a la merda el biquini”. Però curiosament, ningú la va seguir, així que la meva amiga va iniciar la seva croada en solitari.

Des del més passat porta menjant torrons, els primers que van aparèixer al súper. I de tot i més.  L’operació “A la merda el biquini” suposava menjar el que li venia de gust i li sortia dels nassos. Dels nassos del cos que cada vegada més s’acostumava a despenalitzar el menjar calòric.

Així que, a aquestes alçades de les festes, tots els amics de la meva amiga, han tingut acidesa per algun àpat feixuc. Però ella no. Ella ho ha paït tot la mar de bé. Tanmateix, tampoc ha menjat  torrons ni les neules. Ni s’ha botit de pollastre amb prunes ni canapès. Per què els té avorrits de fa un mes. Això l’ha fet reflexionar profundament sobre la seva solitud dietètica i sobre la naturalesa d’aquests dies:

Nadal és temps per compartir. Per compartir digestions llargues i lentes i llençar conjuntament bons propòsits relatius a anar a córrer per cremar tot allò, fer bondat durant uns dies, per compensar. I totes aquestes collonades que se senten a taula per Nadal, quan anem pels cafès, és clar.

Advertisements
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s