literatura

Una taca al jardí


una_taca_al_jardí

L’àvia i l’avi s’estan adormint darrere la finestra amb la mirada penjada al jardí. Sembla que se’ls encomani la letargia que ve del fred i la neu mentre desplacen a poc a poc els ulls per l’exterior de la casa. Els relaxa repassar cada cosa: El petit estany, els arbres de sinuoses branques i els nans, tots set, arrecerats sota el porxo perquè als brètols del barri els costi més d’ultratjar.

De sobte, la Carmeta, fa un bot d’aquells que només fa quan s’altera profundament. Ha vist una taca vermella i imprecisa al bell mig del jardí.

—Què és allò? Ho veus? —Fa ella tot sacsejant el braç del seu home. Surten a fora sense a penes cordar-se les bates. La veloç Carmeta avança l’Ignasi imprudentment per la dreta. S’atura quan arriba al lloc de la màcula. Clava el bastó a la neu marcant l’assumpte i reposa les mans a la ronyonada. Esbufega. —Això! Ho veus? —Diu indignada referint-se al cadàver que li embruta el blanc jardí. —Això? És el noi de les pizzes. Tu has demanat una pizza?

Al voltant del cos estès del repartidor s’ha constel•lat tot l’arsenal que duia per entregar. Com si algú l’hagués sorprès per darrere i ho hagués deixat anar tot bruscament. Potser s’havia obert el cap amb l’aresta d’alguna pedra de les que flanquegen el caminet que du fins a casa. Tant se val: Saber com ha mort el noi que jeu al seu jardí els importa ben poc. Només veuen sang a la neu i el pepperoni i l’extra de formatge. Tot de coses que pertorben la bellesa del paisatge.

Primer pensen que podrien trucar a la policia o a algun veí d’aquests que sempre saben què fer a casa dels altres. Però, després d’un d’aquells llargs silencis plens, matrimonials, decideixen fer una altra cosa. Així que incorporen el mort com poden. Després, van untant-lo de neu, pressionant-la fortament contra el cos, compactant-la. Arrodoneixen les formes de manera que oculten el difunt sota dues boles de neu, una de més petita al cim d’una altra de molt més grossa. Fet això, la Carmeta corre dins de casa i en surt amb un barret i una bufanda, uns botons, una pastanaga i una escombra. Ho fan servir per guarnir les dues boles que van prenent la forma d’una silueta entranyable i sinistra.

En acabat se’n tornen dins de casa per descansar. No hi ha res que els relaxi tant com seure darrere la finestra i repassar que cada cosa sigui al seu lloc: El petit estany, els arbres de sinuoses branques, els nans, tots set i un ninot de neu que els dedica un gros somriure tot esperant la primavera.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s