literatura

La noia del vestit blau. Per a la Txell i en Mark, el dia del seu casament…


Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, un vestit s’estava a un aparador del carrer Santa Clara. Era blau. Semblava que algú l’hagués cargolat fortament per aconseguir mil petites arrugues verticals, l’estil d’Eivissa, la lleugeresa d’un ocell marí, l’encant d’una platja de sorra negra. Duia una mena d’espirals discretes, pintades als peus i tenia un escot profund d’esquena. Aquell vestit, però, tenia clarament la síndrome de la Ventafocs. Totes les noies de la comarca se l’havien emprovat, a les unes els anava gros i els feia bossa, a les altres, simplement no els esqueia. Un dia però, una noia a la que no li agradava gens mirar vestits als aparadors, va entrar a emprovar-se’l. No sabia per què aquell vestit li va cridar l’atenció:

―Ep, noia! ―Li va dir el vestit picant el vidre, no busquis més que sóc per a tu!

I així va ser com el vestit blau i la noia es van fusionar, en un acte sublim de bellesa i perfecció. Se’l va posar per anar a un casament. La núvia, una amiga seva que tendia al romanticisme tou, es va enamorar d’aquella peça, gairebé tant de l’home amb el qual s’anava a casar. Fent-li una confidència, li va dir a cau d’orella: “El dia que tu et casis, jo portaré aquest vestit blau”. I no feia broma, pensava posar-se’l. Però també li feia una il·lusió, una il·lusió gairebé infantil, que la seva amiga trobés la persona que la fes feliç perquè sabia del cert que aquella noia era una mina de felicitat. Van riure molt, aquell dia, franca i obertament, com sempre havien fet, però amb la màgia entranyable que corre pels casaments. I és que aquella noia, a partir d’aleshores mundialment coneguda com “la noia del vestit blau”, havia estat al seu costat des de que eren insultantment joves, quan vivien l’amor i el desamor amb la intensitat d’un cap nuclear. Quan la colla d’amics era el Centre de l’Univers, quan el centre de l’univers eren les tardes al bar jugant al trivial o fent diana. I cerveses. I pizzes. I més cerveses. Quan cada any era el seu any perquè semblava que els anys els haguessin de brindar oportunitats infinites.

―Quant temps ha passat? Tu te’n recordes?― Li diu la núvia― Si estàs igual, marrana! I és que la noia del vestit blau no ha canviat gaire. Conserva l’esplendor dels vint anys i, tot sembla apuntar, que la conservarà almenys uns altres vint anys més. Té la mateixa mirada serena que projecta a través de la foscor d’uns ulls ametllats i amables, una rialla que explota suau i compassada, sense cap estridència. La noia del vestit blau és més que bonica per l’encís que només la bondat de caràcter pot desprendre. Perquè ella és discreta i delicada i té un arsenal de bones paraules sempre a punt. Perquè ella és simplement valuosa i fidel i constant i alegre. Potser és per això que aquell vestit només va triar-la a ella i ella va triar aquell vestit, com el noi amb el que avui es casa. En Marc, així es diu l’afortunat, va veure tot això que avui us explico d’ella i va entendre que no se li podia escapar:

―Ep noia! Li va dir, picant l’ullet, no busquis més que jo sóc per tu!

La noia del vestit blau va encertar de ple. Li quedaven bé les abraçades, la companyia, la complicitat, la força i l’amor d’un noi que, gairebé, era tan maco com ella. Li quedaven bé les caminades enèrgiques darrere seu. Li quedava bé la vida al seu costat. I aquell parell de feres que van aprendre a estimar junts! uns gossos fets per la neu però que, paradoxalment, van créixer en la calidesa d’una llar que avui s’instaura. Que bé que li està a en Marc a la Txell, la noia que avui ha deixat el blau i ha triat per sempre el blanc radiant, el color d’un paper per escriure, d’una taula per parar, d’un prometedor dissabte de setembre.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s