literatura

La valentia de Serge Bestard


Sobre Cants de Sirena Negra de Sebastià Benassar

Un periodista d’un diari de comarques que fa bé la seva feina i li agrada però que, malgrat això, l’abandona. Els companys del diari estan sorpresos, alguns fins i tot admirats. Companys gairebé amics, bons amics. Dels bons amics que, fins i tot, es converteixen en narradors de la seva història, en hereus de la seva història.

El seu cop de timó els sorprèn i els fascina alhora, perquè la seva era “Aquella mena de decisions que sempre envejàvem. Poder deixar enrere una feina, un tipus de vida, tot, per perseguir un somni. Allò era el que més s’assemblava a la valentia”

I és que els herois de les històries d’aventures en són molt de valents. Una valentia que s’exerceix com una mena de saviesa aristotèlica: són valents aquells que saben trobar la justa mesura entre la covardia i la temeritat. I aquí teniu el punt on es troba l’heroi d’aquesta història, algú que ha decidit llançar-se a la mar, a l’aventura, només per amor.

Però no és pas un mariner inexpert, que té vaixell i cultura de mar. Que se’l coneix (si és que el mar es pot mai arribar a conèixer del tot). Se’l coneix amb passió, com en Sebastià es coneix el món de les lletres. Ja ho diu en un moment el seu protagonista “la literatura o es fa amb passió o no arriba a ser literatura, és només i simplement escriptura. I ell el que volia ser era una estrella de Rock”: No us enganyeu, encara que estiguem davant d’una “simple” novel·la d’aventures, tal i com ens podem arribar a pensar, aquí tenim literatura de la bona, de la que punxa, de la que conjura, de la que interpel·la, de la que fa jugar i, perquè no, de la que entreté.

Un conte de contes, una novel·la tribut al gènere d’aventures de tots els temps: des de l’Odissea, passant per l’Illa del Tresor a Indiana Jones. Totes les novel·les que conjura explícitament com si es tragués de la butxaca un mapa del tresor per recórrer la geografia del seu món i totes aquelles altres que hi són de manera implícita: una novel·la de cavalleries, per exemple: com el quixot, Serge va a l’encalç d’una cosa que pocs convergiran a veure. Tots els vaixells enfonsats amb un nom que recorden una batalla, novel·la històrica. Novel·la policíaca, seguint les pistes com un detectiu de novel·la negra sense assassinat.

Cants de sirena negra, una novel·la blanca d’aventures

Si hem d’escollir un mèrit d’aquesta novel·la, és que aconsegueix encomanar la il·lusió que ens transmet la lectura de les novel·les d’aventures que invoca contínuament

Aquesta “simple novel·la d’aventures” és un mosaic on l’aventura n’és la banda sonora, on l’acció domina gairebé tots els escenaris i és bàsica pel desenvolupament de la trama. Finalment, una cosa no traeix a l’altra: el senzill objectiu d’entretenir no xoca amb l’amalgama de reflexions que sorgeixen d’aquesta lectura.

Benassar també escriu sobre la llibertat: “De vegades ens encantam amb allò que costa d’aconseguir: una feina una casa, un cotxe, quan realment el que costa és la saviesa, la felicitat i ara, quan ja començo a fer tard, m’adono que la felicitat és fer el que un vol, amb qui vol i quan vol”.

També ens parla de l’amistat, si entenem que la narració mateixa ja és li fa tribut: Una segona persona, una transcripció ficcionada en la veu de l’amiga que escriu a partir d’unes cartes de navegació el recorregut que fa el protagonista arreu del món per a fer realitat el seu somni. Els buits que hi ha en la documentació, els omple ella, a partir del què s’imagina que el seu amic va fer o va pensar. D’aquesta manera, la narració es converteix en un relat composat, estripat per l’autor, cosit per l’amiga. Ella, en cert sentit, pren possessió del protagonisme, empatitza amb el seu amic amb una força tan gran que fins i tot interpel·la el lector, que no es pot quedar com un simple tercer i que pren part emocional en aquesta història.

I, per si fos poc, s’aconsegueix una altra cosa en aquesta “simple” novel·la d’amor, mar i aventures: la posada en valor de la imaginació, l’aventura i la fantasia, com a parts indestriables de la vida. Perquè: “En el fons els homes, no són només el que viuen, sinó també el que els hauria agradat viure. No som només la vida que vivim, sinó també totes les que hem somiat viure”. Amb què sinó amb la imaginació omplim els buits que la vida no ens explica? Amb què sinó amb la fantasia suportem el dolor que a vegades la vida ens infligeix? Amb què sinó amb l’aventura vivim la vida com homes conscients que només en tenim una? Viure la vida com si fos una aventura, oberts a la novetat, atents als detalls que poden guiar-nos el camí d’un somni, encara que només sigui el de viure lliurement, “amb qui volguem o com volguem”, buscant el que volguem buscar, ja siguin amors, records, oficis, sirenes negres.

L’estela del Morning Star

Robert Louis Stevenson, Joseph Conrad, Jack London, Jules Verne, Herman Melville, Emilio Salgari… Benassar demostra la seva cultura literària però no pedanteja, la invoca a través de la fascinació i de l’emoció, tot fabricant un recurs emocional per conjurar un estat de l’esperit que s’esdevé en llegir el llibre: El mode “aventura on”.

Finalment, quan llegiu els cants de sirena negra, no tindreu més remei que abandonar-vos als sentiments de les lectures iniciàtiques de molts lectors (els dels llibres d’aventures). I si mai n’heu llegit, us en vindran ganes. Una bona carta de presentació del gènere, on l’amor (l’Amor en majúscules) i la recerca de l’autenticitat, es viuen amb la intensitat i l’entusiasme blanc de la joventut.

Podeu llegir un avanç editorial de Cants de sirena negra a Vilaweb.

Advertisements
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s