literatura

El cas Tell (1907-1991)


La Gemma Domènech ens vindrà a veure al Club de Lectura que organitzem a Vilablareix aquest desembre. Parlarem del seu Tell, un llibre que una servidora va ressenyar aquest estiu a la Revista de Girona. Aquí us deixo el text, per si us fa venir salivera de llegir-ne més, de llegir l’origen, vaja!

El cas Tell (1907-1991)

Què ha de passar perquè la vida d’una persona es converteixi en un cas? Potser quan esdevé exemplificant o participa d’un grau de periple prou notori per convertir-se en una història digna de ser explicada.  És el cas de Jordi Tell Novelles o “el llop solitari de l’exili català” tal i com anuncia el subtítol de  l’obra de Gemma Domènech i Casadevall.

És precisament perquè “la memòria és efímera i fràgil i que sabem poques molt poques coses malgrat que cada dia ens veiem inundats de més informació”, com obre Quim Nadal al pròleg del llibre, precisament perquè en col·lectiu l’oblit també es fa més gran que és cabdal la importància de pàgines com les que llegireu a Tell, el llop solitari de l’exili català.

Aquí es rescata la vida espectacular d’aquest arquitecte racionalista, independentista de socarrel , maçó de conveniència, esmunyedís, “fidel als ideals, aventurer per força, poliglot autodidacte, compulsiu fins l’agressivitat, temerari i valent, diplomàtic a l’ombra”. Això només ja ens hauria de d’obrir la necessitat en nosaltres d’ empassar-nos pàgina rere pàgina del que Gemma Domènech ens relata amb passió de la vida d’aquest personatge que ens convida a descobrir, ja des de la suggeridora fotografia de la portada: Podem veure-hi  Jordi Tell gairebé d’esquenes, com si estiguéssim dempeus sota una porta oberta. Veiem el seu menjador i el veiem a ell,  tot fullejant un escrit que bé ens agradaria fullejar. Clenxinat, algun cabell se li escapa de la bonica cabellera, samarreta blanca, mànigues que semblen retallades per fer-la fresca i uns tirants que no se sap si li subjecten els balders pantalons a genoll o són la continuació d’alguna mena de davantal. Sembla que sempre vagi per feina i sembla s’hagi de girar en qualsevol moment i convidar-nos a passar, l’allargassada versió catalana de Carl Gable.

 Quan sabem que el compromís polític de Jordi Tell el va portar fora de Catalunya dues vegades, i que exercí a Alemanya diversos càrrecs diplomàtics, i que  va intervenir  a l’ambaixada de Berlín per desactivar l’alzamiento a cops de puny, i que va tastar  la presó de la Gestapo i de Franco repetidament, i que no s’hi va saber estar gaire, i que es va escapar al més pur estil Houdini i que, per si no n’hi hagués prou, també va estar tellejant a la Corunya i a Noruega, i entre Estocolm i Moscou i Tòquio i San Francisco i Mèxic. Quan sabem tot això (i altres coses que aquí no esbossem per no desvelar gaires més sorpreses) el relat de la vida de Tell sembla això, un relat. Una història trepidant d’aventures, explicada des de la més humil modèstia narrativa. Gemma Domènech s’amaga, com tot bon historiador, rere els fets que ens exposa amb una escriptura depurada de temptativa literària. Que la vida novel·lesca de Jordi Tell  esdevé cas, esdevé “la vida real d’un personatge de novel·la”, com diu ella mateixa en un article de diari. Finalment, el llibre és una  exposició  artesanal, feta des de la passió per la recerca i l’entusiasme per la figura d’un home que va deixar solc fondo i silenciós a les pàgines de la història del nostre país.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s