filosofia petita, vida quotidiana

Petit tribut a les rareses despistades


Tercer dijous de novembre.  Arribo a casa i trec el cap per la finestra de la cuina. Recordo, mentre miro el cel aquesta nit, que l’any passat la boira no va deixar veure la pluja d’estels. -Quina ràbia! (Avui és l’aniversari d’una frustració). D’altra banda, tampoc sé si l’hauria pogut veure, la pluja d’estels, sense boira. De fet, no he vist mai cap pluja d’estels, ni cap eclipsi, ni res per l’estil. Sóc una looser de l’observació. Sempre me n’oblido de mirar cap amunt quan interessa, ho solc fer quan no cal. I quan cal, no veig el que se suposa que he de veure: aquests regals que el cel descobreix una moment cada vint o trenta anys. I que els altres sempre veuen. I fotografien. I comparteixen. I s’admiren en xarxa. Em pregunto quines altres coses deixem de veure per culpa de la boira o de no estar mirant quan tothom mira…com ara la superlluna. Merda! la superlluna! Tampoc he recordat mirar-la i aquesta era fàcil. En canvi, avui la nit és negra i fonda a Vilablareix, tot i que el cel llueix com una gola d’òpera. Un moment de contemplació seguit d’un record d’aquest bonic vespre que he passat, retrobant companys i mestres en el comiat acadèmic al professor Terricabras.

-Ho feu tots això? –Em diu el meu marit traient el cap per la finestra del balcó-

-Això, el què? Tots… qui?

-Tots els filosofets. Que si ho feu tots, això de mirar al cel i pensar coses, gratar-vos la barbeta en silenci, mentre se us crema el sopar…

Tercer dijous de novembre, deia, el dia que la UNESCO ha marcat per dedicar-lo a la Filosofia. Però no és un dia qualsevol de la filosofia, la que sobreviu a les aules com un llimac però que està de moda a la tele i tot això. I és que hi ha dies i Dies Mundials i avui n’és un d’aquests. Una jornada on, ben segur, algú reflexionarà sobre el futur incert d’aquesta disciplina. Portarà flors a la tomba d’algun filòsof mort i tirarà floretes a algun de viu. Llavors es lamentarà gremialment, cosa que intentarem no fer l’any vinent quan hagin passat tres dijous de novembre.

Des d’aquí declaro la meva admiració a grans mestres com el que hem acomiadat avui. Perquè ella sí que no té res de tòpic (ni de raresa despistada ni de profund insondable). Des d’aquí també el meu suport a la Plataforma per la Defensa de la Filosofia. A totes les iniciatives que posen oli als engranatges que esperem continuïn funcionant després de les ultimes lliçons dels filòsofs cabdals. Ànims i força als relleus generacionals. També a tots aquells que proporcionen eines i materials als joves i no tan joves per a l’aprenentatge de reflexionar. A aquells qui aposten per a una educació com cal, la que va íntimament lligada a la salut del pensament crític i a la responsabilitat.

En definitiva, llarga vida a la Filosofia! Llarga vida a la boira i als estels que van d’aquí cap allà i que brillen malgrat ser només una excusa per alçar el cap. I, sobretot, llarga als marits que, amb un gest simple però efectiu, apaguen el foc i ens salven el sopar i la vida mentre lloem la Filosofia, la boira i els estels.

Advertisements
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s