literatura

Les distàncies curtes


31 de juliol. Recordo la presentació de Les generacions espontànies a La Calders. Hi havia un munt de gent, la justa, una mica massa justa (em deia petit-petit, serrant les dents del meu somriure). Tots els que escoltaven el Sebastià Benassar parlant (meravelles portugueses) d’una servidora. Tot eren cares conegudes (molt conegudes): hi havia el meu home, el meu tiet, el meu cosí, un parell de parents llunyans a qui vaig entabanar per venir. I l’editor, i un parell de companys de l’editorial. Només faltava la meva àvia, que segur que hauria subscrit les paraules del meu presentador benèvol.

Vaig agrair la seva presència un a un (per allargar el començament, per agafar una mica de confiança). Era un d’aquells atacs de sinceritat que ens posseeixen quan ens posem nerviosos: vaig dir que els que eren allà corresponien a allò que en diem “el cercle de confiança”, gent amb qui hi pots comptar i que hi són quan hi ha la crida de l’escriptor menut de csa “habemus presentació-sisplaaau-veniuu-que-no-vull-parlar-soola!” Una crida a mig camí del xantatge emocional i la desesperació (alguns sabran de què parlo).

Els mirava als ulls mentre enraonava. -Gràcies per venir, carinyo. Gràcies per venir, tiet, sé que volíeu anar a la platja però heu vingut aquí. Gràcies-. I quan la màquina agraïments ja anava sola, vaig topar-me, de sobte, amb un rostre que no coneixia. Hi havia una noia, entre el públic, uns ulls grans i un posat discret, estava atenta. Gràcies a tu per venir, desconeguda. Que hagis vingut vol dir que hi ha algú a l’altra banda! Un lector desinteressat ha deixat els seus plans de divendres de juliol, els seus fills potser per un moment, i m’ha dedicat el valuós temps de tarda lliure. Has vingut, no et conec i t’ho agraeixo.

Després de tota la presentació, dels parlaments dels uns i dels altres, em van presentar la desconeguda: Era la Marta Orriols, l’autora que publicaria per primera vegada després de l’estiu. La noia que havia escrit uns contes deliciosos i prometedors i de la qual l’editor en mostrava també un franc entusiasme. Val, no era una lectora anònima. No. Els ulls i el somriure de complicitat que vaig captar corresponien exactament a això: un somriure i uns ulls còmplices. I és que totes dues estàvem en el mateix barco (en el mateix submarí, vaja!). Llavors vaig entendre que allà hi érem tots, tots els que hi havíem de ser, com una gran família.

                                                                                                 ***

Dit això, els contes de la meva companya Marta m’han passat xuclant. Cito de la portada: Aquest “calidoscopi proper i empàtic que ens aproxima de manera natural als sentiments que maquillem per por d’alterar el curs de les nostres vides. (…) és un paisatge lúcid i emocional reblert dels silencis que protegim”. Se’n pot dir poca cosa més que no descobreixi l’encís d’aquestes petites grans històries. Petites perquè, com en una coneguda cançó d’aniversari, són capaces de disminuir fins a poder perdre’s dins la nineta de l’ull del lector en la seva quotidianitat, endins endins, on hi tenim amagats els desigs i els silencis, tot allò que volem  o que callem.

L’Orriols conjura totes aquelles coses petites que serien capaces de capgirar un món i que se’ns escapen, a vegades quan la mirada abaixa la guàrdia, quan la tensió i l’arquitectura vital abaixa la guàrdia, quan deixem la mà morta i el que fa és doblegar-se sobre sí mateixa i formar un puny o com quan la deixem morta, un altre dia, i, en canvi es desplega perquè vol assemblar-se a una ala que planeja entre la ingravidesa i va a cercar-ne una altra. Com la noia de la portada, que es recolza, plàcida, a un respatller que la subjecta i el braç li va a la deriva d’una carícia furtiva.

Els personatges que apareixen en aquest recull tenen tant d’aquesta voluntat de viure de les ànimes que habiten sota l’escorça de l’aparença que tots ens hi assemblem una mica. Per això remouen. Per això bufetegen. I la Marta no ha escrit violent, ni busca l’efecte de girs inesperats ni grans artificis.

Els seus textos, he llegit, “retraten la complexitat de les relacions humanes amb una prosa delicada i harmònica d’alta intensitat emocional”. No intento buscar altres paraules per definir-los a grans trets perquè aquestes penso que precisen exactament el que he sentit amb els contes que m’han fet descobrir la Marta.

Què hi trobareu? Escenes suposadament quotidianes: una noia que agafa el metro, una altra que estén la roba al terrat, una família que es disposa a rebre uns convidats, una parella que va al cine, un noi que es declara, una àvia senil, rics mesquins de catàleg, pobres mitjans en mesquinesa, aquests els més estesos… I l’extraordinari hi trobareu també: allò que explota dins d’aquest continent de “normalitat” o de formes socials fàcilment reconeixibles: infidelitats, sexe consolador o evasor, drogues emocionals, descobriments esfereïdors, esperances marcides, frustracions que arriben com pedrades, com ho fa l’amor també.

En algun moment de la lectura vaig pensar que les vides d’aquells personatges s’escrivien soles després del punt i final i del salt de pàgina que mena al relat següent. I vaig tenir la sensació d’encetar una novel·la diferent en cada relat i que el llibre d’aquella noia era un mostrari de primers capítols d’una col·lecció de novel·les sobre la condició humana. Però està clar que em confonc, que confonc les distàncies curtes que aquí interpel·len la relació entre preguntes i respostes, entre ficció i realitat, entre accions i reaccions humanes, tan humanes, amb les ganes de saber més, de viure més. Tot per culpa de la curiositat lectora, la que confon sovint l’essència d’una història bonica amb un perfum agradable que no té ganes que se li evapori. Perquè (ja m’ho sabreu dir) aquest recull aconsegueix el que aconsegueixen les bones històries, independentment de l’estil i de l’escola: que no puguis deixar de pensar-hi.

 

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s