Periodisme local, Uncategorized, vida quotidiana

L’ou i la castanya


Avui he respost una enquesta on es preguntava si agradava el cartell de Fires. Evidentment, des que pels volts dels anys 80 la meva tieta va obsequiar la ciutat amb el seu, no n’hi ha hagut cap més de tan meravellós. Això és el que faltava a l’enquesta: Un “sí”, un “no”, un “indiferent” i un “no tantmeravellós com el de la Roser Oliveras”.

El cas és que cada any tenim cartell de fires i moment contemplatiu. Després, alhora de fer un judici estètic, el que se sol fer és substituir el comentari per una frase feta. Per no mullar-se del tot, per no semblar un mal bitxo, per ser un bon gironí.

D’aquesta manera podem trobar:

“Què vols que t’hi digui? A tants caps tants barrets!” = Deu haver algú que li agradi.

“Jo d’art no hi entenc pas res”= Suposo que qui hi entengui hi deu saber-hi veure la gràcia.

“És molt modern per mi”= Quines coses que fan avui en dia.

“Entre gustos figues seques” = Quin xurro!

També hi ha qui li agrada.

I l’ou i la castanya d’enguany? (…) Almenys és “diferent”! (o així li diuen)

Anuncis
Estàndard