vida quotidiana

Job


L’hòstia

La setmana passada estava preparant unes classes d’ètica per batxillerat quan el Totpoderós em va enviar una senyal. Amb la senyal vaig concloure que:

1. Déu existeix
2.Déu té bastanta mala baba
3. Que a Déu se li’n refum la integritat del meu crani

El fet és que buscava la Copleston a la lleixa de filosofia quan, com un test de gerani mal collat, un altre llibre es va precipitar, de canto i amb una velocitat ultragravitacional sobre el meu estimat occipital.
Quatre renecs més tard, m’adono que el llibre és la bíblia. Aleshores vaig tornar a concloure que:

1.Déu prefereix un best-seller que un manual de filosofia
2.Déu vetlla pels autors de la seva editorial
i 3, Déu és pietós.

Déu és pietós perquè l’exemplar podria haver estat el de 1000 planes, el de tapa dura i daurada o pitjor encara la versió, il.lustrada i extesa dels meus difunds avis. Allò podia haver estat un projectil mortal. Però no: es tractava d’una bíblia infantil, de poc més de 200 planes, tapa acolxada, dibuixos tous, text resumit. El llibre, obert i esventrellat en dos mostrava el dibuix d’un home depauperat, brut, ple de nyafres i patecades. No, no era Crist encara. Era Job.

Anuncis
Estàndard