vida quotidiana

Llimb enderrocat


Llimb enderrocat

dimarts, 24 / abril / 2007

El llimb: “un lugar sin tormentos pero alejado de Dios” . Vaja, un lloc fantàstic per passar unes vacances tranquil, lluny de tot mal i tot bé. O, si més no, d’un bé i d’un mal determinats. Un lloc per no poder fer res, durant tota l’eternitat, que es veu que és llarga, llarga, llarguíssima, i, que ho és més si no hi ha Déu o Pere Botero per etretenir-te amb els seus turments blancs o negres.

Al llimb hi anaven a parar, per exemple, els infants morts abans de poder rebre el sant sagrament del baptisme. Els pares, amb les il.lusions tancades per sempre dins un sepulcre en miniatura, escoltaven dels homes de Déu: la seva ànima resta al llimb, perquè no hem pogut exercir el nostre poder sobre ella, perquè no l’hem lliurat (o informat, que és la mateixa cosa) del pecat original.” Oh! dissortada criatura! Per ser filla de Déu has nascut pecadora!

Pecadora per esquinçar ta mare en nèixer, li demanes perdó plorant. Pecadora per prendre pit d’ella, li demanes perdó amb tendresa inconscient i infinita. Per commoure com mai ton pare mentre et té en braços, li demanes perdó obrint els ulls i fent mueques. Ells t’estimen, altres no et perdonen. Perquè encara no saps parlar però, de ben segur que ja entens amb aquesta sentència, el llengutge de la pena i la culpa.

Però estigues ben tranquil.la, criatura! Ara, després de quasi tres mil anys de reclutar milers d’infants com tu a la terra de les ànimes perdudes, ja podeu passar. Els homes de Déu han decidit precintar l’entrada del llimb. El llimb queda abolit, després de moltes discussions i per la benaurada insistència del Vaticà.

Ara, si et tornes a morir abans d’hora, aniràs oficialment al costat de Déu. El cel també és un bon lloc i pensa que això és un privilegi: tens lloc de funcionari celestial sense prèvia oposició. En vida, potser haguésssis estat un malparit, però ara ets al costat de Déu. En vida, potser haguéssis optat per l’gnosi o millor, potser hauries estat ateu. Però ara, vulguis o no, ets al costat de Déu. No és una notícia estupenda? Ja no sereu més exilats! que us han donat el permís de residència celestial!

Quin descans per nosaltres, no haver de veure els nostres nens morts bagant pel llimb, com veiem cada dia els germans subsaharians a les tanques de Melilla… Quin descans saber que tenim els fills difunds ben col.locats. Els hi espera un bon futur. Ara un ex-pecador-original, és un querubí i pot arribar fins i tot a arcàngel!

Donem gràcies als treballs la Comissió eclesiàstica creada per Joan Pau II i ex-presidida per Ratzinguer-z. Des que l’actual papa ja no la presideix, els comissionands han pogut arribar a sumar cervells i a donar no només una visió menys restrictiva de la salvació, sinó també una aplastant potestat omniabarcadora.

Han capgirat el pecat original: ja no naixem pecadors, naixem condemnats a estar al costat de Déu! I l’estat de dret al pecat? Demano a Benedicte XVI, que fent mostra de la seva… bé, fent mostra d’això que té per ser el papa més guapo de la història, hi posi mà que això se li ha descontrolat.

Volem que es tornin a obrir les portes del llimb! El llimb era l’unic jardí entre el cel i l’infern! El llimb inspirava poetes! l’unic lloc per l’ambiguitat i els grisos, per la boira i el record desclassat. Ah però els treballs de la comissió Internacional han destinats a guardar d’una vegada i per totes”la suerte de los niños muertos sin bautismo, en el contexto del diseño de salvación universal de Dios, de la unicidad de la mediación de Cristo y de la sacramentalidad de la Iglesia para la salvación”. Salve! Des de l’edat mitjana que dura la reunió per acabar proferint aquesta mala passada. Que lenta és la justícia. I quina llàstima haver de dir adéu a un dels lloc més potents i engrescadors que descriuren les sagrades escriptures.

Anuncis
Estàndard