Al buen callar llaman sabio

dimecres, 19 / març / 2008

Era Don Quixot l’amo de “Al buen callar llaman sabio”. De fet són moltes les cites que volten l’art del bon callar. I pel que es veu, J. Mª Aznar no n’ha interioritzat cap. Sé que cansa escriure d’aquest homenot. Sé que ja no es porta criticar el seu discurs i els seus satèl·lits, que és gastat, fins i tot, allò tan fàcil i recurrent de parlar del petit emperador, de l’ híbrid entre doctor Maligno(per l’estupidesa megalòmana), Hitler(per l’estètica volguda) i Charlot(per l’estètica realitzada). José María Aznar cansa i potser jo mateixa m’hauria d’aplicar la màxima de l’home boig de Cervantes.

Però l’ex-presidente no es cansa mai d’ell mateix. Continua exhibint el seu anglès humorístic i la seva visió del món . Avui mateix, hem sentit unes declaracions seves a la BBC-radio que es podríen resumir en una sola sentència lacònica “A l’Irak hi estan molt millor ara que abans, abans de Sadam”. Aquí callo un moment. Aquí no: Només dos apunts abans que calli per sempre sobre el clenxes. Això mostra:

1) Indigència moral quasi absoluta
2) Una deformitat genètica en el sistema perceptiu

Xerrameca com aquesta el converteix en un ens pervers o en un boig. I als bojos, ja se sap, s’acaba per no fer-los-hi cap mena de cas. Potser per això se’l disculpa. Ells veuen molins, democràcia, pau i floretes. Potser per això, tot i el xerric que se’ns produeix quan sentim coses com aquesta, pensem: “Bé pobret, és en Josemaría”. Aleshores, confiem que se’l continui tenint per boig i al buen callar llaman sabio.